El sud-oest d'Anglaterra

 

El sol que feia no va impedir que passéssim molta fred en aquest recinte de Stonehenge, ja que el vent era molt fort. Els blocs de pedra d'aquest cercle megalític em van semblar més petits del que m'havia imaginat. De fet, només pots veure'ls a uns 10 metres, només quan ets molt lluny i tires una foto i els compares amb la gent diminuta te'n dones compte que són immensos.
El monument, construït fa uns 5.000 anys, era utilitzat com a temple religiós i monument funerari. En el solstici d'estiu, el sol sortia travessant l'eix de la construcció, i es ponia a Woodhenge, un altre monument que es troba a dues milles al nord-est, que estava format per una sèrie de cercles concèntrics de pals de fusta, on s'hi han trobat restes d'animals i objectes, la qual cosa fa pensar que s'hi celebraven festes o rituals.
Tot plegat molt interessant per deixar anar la imaginació.


Tornant de Costwold Hills, sense esperar-nos-ho, vam trobar-nos enmig d'Avebury, un altre emplaçament tan antic com Stonehenge. No pots contemplar el monument com a tal, ja que està format per diversos cercles de pedres, algunes d'elles de més de 40 tones, i el cercle exterior té un diàmetre de més de 300 metres. Algunes pedres es van destruir al llarg del segle XVI per proveir de material de construcció i per facilitar el cultiu de la terra. Algunes han estat reconstruïdes amb ciment. A diferència de Stonehenge, en què has de demanar dia i hora per poder tocar les pedres, en aquestes hi pots accedir lliurement, les ovelles són les encarregades de segar l'herba, les cases estan desperdigades per tot el recinte, i la carretera hi passa ben bé pel mig, tot plegat és un lloc de pau i tranquil·litat, això sí, has d'anar en compte a cada pas per no trepitjar els excrements de les ovelletes, que tot el dia mengen.

Bath és un poble encisador que es troba a la vora de Bristol, conegut pels seus balnearis termals que daten de l'època romana. Des de les èpoques isabelina i georgiana, els rics de London venien a passar-hi els estius. Els edificis són georgians, construïts amb pedrà calcària que es troba a la zona, que li donen un color crema molt elegant.






Vam pujar fins a Glastonbury Tor, un turó que durant molts anys ha estat centre de peregrinatge i on la llegenda diu que Josep d'Arimatea va construir la primera església a Anglaterra, 30 anys després de la mort de Jesucrist, i que estava destinada a albergar el Sant Grial. Pots visitar l'arbust espinós en què es va convertir el seu bastó, que creix només a la regió. Des de dalt la vista és realment espectacular.

Vam visitar l'abadia de Glastonbury, on una altra llegenda diu que hi està enterrat el rei Artur. Tot el poble està farcit de botigues esotèriques, tot i que l'aire que s'hi respira no és tan màgic com consumista. No vam poder voltar gaire perquè estava plovent.

Enmig del Parc Nacional d'Exmoor, vam visitar un poble molt coquetó, Dunster, amb un castell enlairat amb jardí tropical inclòs.
A mida que vas baixant s'hi troben un munt de pobles costaners plens d'encant: Porlock, Lynmouth...
i ja més al sud: Bude, Padstow, Falmouth... tots els relacionava amb algun d'Irlanda.

Vam travessar Devon i vam recórrer la Cornualla, amb uns paisatges similars als d'Irlanda, amb un sistema minifundista, fet que ha obligat molts dels seus habitants a emigrar. Vam passar una nit a Penzance, que es troba a la punta de la península, una ciutat portuària. Molt a la vora s'hi troba el Land's End, el punt més occidental d'Anglaterra. També molt a la vora hi ha el Merry Maidens, un altre cercle megalític, que és totalment accessible, i el seu tamany reduït (el diàmetre deu fer uns 20 metres), fa que sembli una rèplica, a més que es troba perdut enmig del no-res.
Vam veure moltes mines, la zona és rica en la indústria del carbó i de l'estany.

Tornant vam passar per Truro, on vam poder assistir al Remembrance Day, també conegut com a Poppy Day, una commemoració als soldats morts en la Primera Guerra Mundial, i que també va recordar els recents soldats que han mort a l'Afganistan, un d'ells precisament de Truro. Té una de les catedrals més maques que he vist mai, neogòtica.
L'última parada va ser a Bristol, on vam arribar tard, ja fosc, just per trobar un hotel al costat del riu, i un bon restaurant de peix, i fer una visita ràpida pel barri antic, perquè a l'endemà el GPS ens deixava just a l'aparcament on havíem llogat el cotxe 5 dies abans, a davant de l'aeroport. Vam pujar a l'avió només amb 20 minuts de retard, que en una hora ens portava a Knock.