"Danny Boy" i "Viva la Quince Brigada"

Danny Boy s'ha relacionat sempre amb Irlanda. Però va ser escrita per un advocat i músic anglès, Frederic Edward Weatherley, el 1910. La va escriure amb una altra tonada. Va ser la seva cunyada, des d'Estats Units, qui li va remetre la melodia, que havia escoltat a uns buscadors d'or. I en Weatherley va adaptar la música a la seva cançó, i es va convertir en un gran èxit.
Es diu que és un missatge d'una dona a l'home que estima, però també es pot interpretar com la pena d'un pare pel seu fill que va a la guerra o que ha emigrat. La melodia es correspon a una antiga tonada, "Londonderry Air", atribuïda a diversos autors irlandesos (el registre més antic es remonta a 1855).
La primera gravació de la cançó coneguda avui en dia es deu a la cantant d'òpera Ernestine Schumann-Heink, el 1915.
Actualment és tot un himne irlandès. Tot i no ser una cançó litúrgica, sol sonar als funerals de l'Amèrica irlandesa.





El Siptu (The Services, Industrial, Professional and Technical Union) ara celebra els 100 anys de la seva creació. És el sindicat més gran d'Irlanda, representa a milers de treballadors a través de quasi tots els sectors de l'economia irlandesa. Proporciona els serveis necessaris per assistir els treballadors en les relacions amb els empresaris, govern i altres institucions. Fins aquí, un sindicat com un altre... Però jo volia referir-m'hi perquè van ser precisament alguns d'aquests sindicalistes que van deixar-ho tot per anar a lluitar contra el fascisme durant la Guerra Civil a Espanya del 36-39.
Christie Moore, un cantautor irlandès, va composar en un principi "Viva la Quinta Brigada" (en realitat era la "Quince" Brigada, però en Christie es va descomptar).
La cançó és molt maca, és un homenatge als irlandesos que van morir en un acte de generositat i per a la llibertat.