dimecres, 7 d’octubre del 2009

Dunmoran

Fa uns dies vam carregar les càmeres de fotos i vam anar amb en Denis a Dunmoran, una platja solitària. Caminant per la vora d'uns precipicis amb abundant herba, saltant tanques de fusta, pujant i baixant pendents, al final ens vam trobar uns penya-segats abruptes amb la imatge de Benbulben al fons, ideals per practicar el treball de fotografia: captar el moment en què les onades s'estavellen contra els esculls. Vam estar-hi una bona estona, feia un dia agradable i vam ensopegar una posta de sol preciosa.

El més divertit, però, van ser les vaques. Van veure'ns de lluny i van anar venint, l'una seguint l'altra, i l'altra que no volia quedar-se enrere... Al cap d'uns minuts en teníem una desena al davant, contemplant-nos com si no haguessin vist mai cap humà. Van insistir en posar davant la càmera, i nosaltres no vam dubtar en tirar unes quantes fotos, van ser uns moments màgics. En Denis s'estirava pel terra i elles reculaven totes de cop a cada moviment estrany, com si es tractés d'un ball celta. Certament, són animals gregaris...
El dimarts passat les ensenyava a classe i la gent es petava de riure, n'hi va haver una que va haver de sortir perquè no podia aguantar el riure. És curiós com un país rural com Irlanda, la gent comentés que no ho hagués vist mai!