Quin lloc hi podia haver millor, enmig de l'avorriment i la manca de passió del minúscul poble de costa tancat de mires, per transmetre el sentiment d'insatisfacció, de bovarisme, de Sarah Miles?Tot i que gran part de la pel·li mostra el tràfic d'armes dels independistes irlandesos, que estan sota ocupació britànica, per a mi la millor part és el clàssic triangle -Robert Mitchum, Sarah Miles, Christopher Jones-
El tonto i lisiat del poble, en John Miles, que ho veu tot, reflecteix, mitjançant el comportament que la gent del poble té envers ell, els bons i els dolents. Va guanyar un oscar per la seva interpretació al millor actor secundari.
Personalment, jo em quedo amb el capellà, honrat però enèrgic, magistralment interpretat per Trevor Howard.
El que més m'agrada, però, és el cant a la llibertat personal davant la conducta de les masses. La pressió social s'observa millor en un entorn molt reduït. La societat pretén igualar tots els membres, s'espera que les persones tinguin unes determinades conductes, imposa unes normes que tothom ha de complir. La Sarah vol viure una autèntica vida fora de l'apatia, una vida conscientment viscuda, sense haver de dir el que s'ha de dir i fer el que s'ha de fer. La pel·li mostra la Irlanda durant la Primera Guerra Mundial com una societat tancada que intenta aturar el canvi i eliminar la llibertat individual.
Si no l'heu vista, la recomano.
1 comentari:
Tens raó. Pelí vista que cal re-mirar. I el monument, una gozada. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada