John Mullaney

Ahir havia de comprar una maleta per poder viatjar, ja que en l'últim viatge la meva ja no va donar més de sí.
I caminant pel centre de Sligo, vaig decidir entrar a Mullaney, una botiga que aquest any celebra el centenari. Una d'aquestes botigues que quan entres et transporta uns quants anys enrere. I em vaig deixar portar per la "màgia". Vaig tenir la sort que només d'entrar un home em va preguntar, amb una educació de gentleman, si necessitava alguna cosa, i li vaig dir que buscava una maleta.
Em va vendre la maleta i em va transportar per l'encant de l'immens local. Tota mena d'americanes, armilles, bufandes, dessuadores, camises, jaquetes, coixins, mantes, estovalles i llençols...
Al mig de la botiga et sorprèn trobar una agència de viatges. Segons em va dir el senyor, fa cent anys cada poble en tenia una, aquesta era l'única que hi havia a Sligo; era necessària per donar servei a la gent que havia d'emigrar cap als Estats Units, Canadà, Austràlia, Sud-Àfrica... res a veure amb el sentit lúdic que té ara. La gent estava asseguda davant del taulell conversant de manera amena amb els venedors, l'atmosfera relaxada...
L'estil de les peces penjades cuidadosament em va recordar el típic anglès, i així li vaig dir, i em va somriure i em va dir que havia de conèixer l'estil irlandès.
Em va voler ensenyar les jaquetes tweed que es fan a Donegal, les peces de punt d'Aran, les bufandes d'Avoca, em va fer emprovar una jaqueta Barbour, tot i fer-li saber que el preu no s'avenia amb el que jo podia permetre'm.
De botigues com aquesta en queden poques, però d'homes com aquest ja no en queden... Em va fer sentir com una reina durant una bona estona...