Avui ha tocat escoltar les melodies d'un compositor txec i un altre hongarès.
El primer, Zdenek Fibich, (1850-1900) creador de grans melodrames romàntics, tot i estar influenciat per compositors alemanys com Weber, Schumann o Wagner, va estar profundament arrelat a la música folk txeca, però no va arribar al reconeixement internacional que van tenir els seus compatriotes Dvorak o Smetana.Hem pogut escoltar el quintet opus 42 per violí, clarinet, trombó, violoncel i piano, i aquesta composició està inspirada en la història d'amor que va tenir amb la seva alumna Anezka Schulzová, que va fer que abandonés la seva dona per ella. Els quatre moviments que hem escoltat: el primer, un retrat del compositor; el segon, de l'Anezka; el tercer, un diàleg entre els amants i el quart, un himne de l'amor. Va composar centenars de peces de piano que ens van deixar constància del seu gran amor.
Realment la música per a mi és l'art per excel·lència, té la capacitat de fer-te somiar, de transportar-te en el temps, en el lloc, prescindir de tot el que tens al voltant i decidir qui voldries que estigués allà... Màgia, diria jo. (Això em fa pensar en alguns pps que corren per la web que, si els treus la música, queden en no-res...)
I jo que fa uns mesos quan vaig venir a Dublin em pensava que només sentiria tonades irlandeses, qui m'havia de dir a mi que estaria descobrint sons d'arreu del món.
El segon compositor del concert, un hongarès, Erno Dohnányi, (1877-1960), va ser un brillant compositor i pianista més reconegut que Bartók i el concert ha seguit en la mateixa línia romàntica del segle XIX, amb els mateixos músics i instruments.Avui no ha plogut, però han baixat les temperatures en picat, i les previsions són de neu per als propers dies... Espero tirar alguna foto i penjar-la al blog, a veure si l'aclareix una mica...
3 comentaris:
Hola!
T'he llegit avui i ara. Podria parlar-te de música però NO, parlaré de futbol i de bàsket. T'estàs preguntant perquè? Doncs bé, situem-nos en la part de "el teu diari" del dia 30 de gener on dius que calen 6 mesos per adaptar-se a un altre lloc. Igual que a Dublín hi viviu persones d'altres països, a Girona també passa això. Uns hi venen per feina, altres hi venen per estudis, altres compaginen ambdues coses i altres per altres motius (a les estadístiques sempre hi surt aquesta opció). Fa uns dies em vaig creuar amb un noi jove d'origen italià que deia "Avui fan el gran derbi: Roma-Napoli (o al revés: Napoli-Roma). És com aquí un Madrid-Barça". I, per dins vaig pensar, aquest nano ja està plenament integrat. No sé si us heu fixat quan retransmeten els resultats dels partits de la NBA i ens parlen dels germans Gasol o en Rudy Fernández. Parlen d'equips que no som capaços de comparar i que no sabem si ocupen un lloc destacat o no al seu país. Penso que quan estàs plenament integrat en un lloc, has interioritzat aquestes petiteses.
Que vagi bé!
"El misteri ens assetja, i justament el que veiem i fem cada dia és el que oculta la major part de misteris".
Segur que heu llegit la "frase del dia"... però com que m'ha agradat especialment la transcric!
L'associació d'idees és per la paraula "màgia".
Ahir em preguntaven si somio en anglès, i no, no encara, però de vegades hi penso i també renego en anglès :-) Quan parles de la integració hi he pensat, interioritzes la llengua, te la fas teva,sense adonar-te'n, comences a sentir-te còmode amb ella, i si penses en quan vas arribar que no entenies gairebé res, ho valores molt. I formar part d'una societat és sentir-te a gust amb la gent, (que no serà mai, sentir-te un d'ells) i fer-te còmplice dels seus problemes i també dels seus orgulls, i riure amb els seus acudits.
La frase del dia...deixem que el misteri ens assetgi!
Aquest matí l'herba verda ha quedat màgicament blanca...
Publica un comentari a l'entrada