A la classe d'anglès, de dues horetes setmanals, vam treballar les "resolutions", que vénen a ser les promeses que ens fem cada principi d'any. Una pregunta que em faig cada any és: perquè aquestes ganes de canviar la nostra vida, de voler programar-la i corregir-la? Jo ja fa molts anys que no em faig cap promesa que sé que no acabaré complint.Aquesta setmana he començat a traduir uns textos que un bon amic meu em va demanar, de l'anglès a l'espanyol i, tot i que no és gens fàcil, ho trobo molt engrescador, és una tasca que requereix molta concentració i on l'experiència és fonamental. Com que jo és la primera vegada que faig una cosa així, necessito dedicar-hi molta estona, però les hores que hi passo valen la pena, estic aprenent una quantitat immensa de vocabulari i gramàtica, i com qualsevol feina que m'apassiona, quan arriba l'hora de deixar-ho voldria que el rellotge es retardés...
Aquest meu amic em deia que feien falta sis mesos per integrar-te en un lloc nou, en un país que no és el teu. Aviat farà sis mesos que estic aquí, i crec que té raó, els meus sentits s'han acostumat al tarannà dublinès. També s'ha de dir que la majoria d'irlandesos hi ajuden molt, posseeixen un caràcter mediterrani, extrovertits i generosos, animats i amb sentit de l'humor.
Com a la nostra societat catalana, actualment la societat irlandesa està partida en dos: els que s'anomenen els "insider" i els "outsider". Els primers són típicament, una versió de la classe mitjana europea, amb la feina assegurada: majoritàriament treballadors del sector públic, empleats semi-estatals, els que treballen en institucions financeres i els que estan directament relacionats amb negocis en sectors protegits de l'economia. A més, aquests "insider" tenen una mitjana d'edat d'entre 40/60 anys que van tenir la sort de comprar el seu habitatge fa uns quants anys i que no estan afectats per la caiguda dels preus de l'habitatge. Tot i que la pujada d'impostos els emprenyarà, la seva vida no es veurà significativament canviada, podran mantenir el seu status quo.Oposadament, els "outsider", que s'han vist a l'atur i a l'estar majoritàriament desqualificats, es continuaran movent en sectors maltractats per la recessió: es tracta de petits comerciants, treballadors de la construcció, i en general molts joves que són fills i filles dels "insider", i que molts d'ells van signar una hipoteca per un primer habitatge en els últims 5 anys.
Als anys 80 molts "outsider" a Irlanda van haver d'emigrar cap a diversos països, i això va preservar la cohesió social en aquell moment, però ara per ara el Govern haurà d'intentar evitar que aquesta clivella emergent de la societat irlandesa continuï eixamplant-se...
Últimament al primer ministre irlandès, Brian Cowen, se'l veu molt estressat intentant combatre els retrets (poc constructius, tot s'ha de dir) de l'oposició, encapçalada per Enda Kenny. Això em fa pensar lleugerament en una lluita de poder a Espanya entre els dos partits majoritaris.
I és que celtes o mediterranis, el problema econòmic global s'ha estés paral·lelament a tot arreu, al cap i a la fi no som tan diferents els uns dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada