Tens ganes de veure llums de Nadal? Doncs en veuràs, no pateixis. Ahir vam estar fent l'arbre de Nadal amb la meva companya de pis, i com a bona ecològica que és, el tornarà a plegar l'any que ve i l'endreçarà fins al Christmas següent.Fa unes setmanes vaig enviar el currículum al Google i no m'han contestat, avui hi he passat pel davant, però com que anava acompanyada no he entrat a dins, dilluns hi aniré a recordar-los que continuo tenint ganes de treballar amb ells...
L'edifici és tot de vidre, en un carrer més aviat humil a prop del canal. Ens agafava de camí d'anar al Museu de l'Impremta, i m'ha reafirmat en les ganes que tenia de treballar a dins les seves parets... Les lletres verticals de colors t'indiquen que estàs al davant d'una companyia jove, com joves eren els que estaven al davant fent el cigarret. I hem passat envoltant l'edifici, on hi conviuen habitatges i oficines, amb arbres il·luminats, tot molt modern i majestuós. Es veia el menjador buit, immens, amb cadires de colors. I en un altre costat hem entrat al supermercat Spar, aquest també de luxe, amb tota mena de menjars preparats per als treballadors que surten afamats de la feina.
Anyway, em van dir que el Museu de la Impremta estava bé, hem arribat i hi havia uns treballadors que estaven acabant molt relaxadament algunes tasques abans de plegar. I alguns se'n anaven, no sense abans quedar per a l'endemà, o sigui, demà dissabte, a sopar tots junts. Amb això s'assemblen molt a Catalunya. Doncs a part d'algunes impremtes molt antigues, no hi ha gaire res a explicar d'aquest museu, s'hi fan tallers, conferències, exposicions... El que he trobat curiós és el fet de veure emmarcada la Proclamació de la República Irlandesa de 1916, que es va imprimir secretament a Dublin, i està signada per alguns líders irlandesos, alguns dels quals van acabar executats a la presó Kilmainham, com Joseph Plunkett i James Connolly. 
I per acabar el dia, i seguint el costum dels irlandesos, avui havíem d'anar de party i hem anat a The Church, un pub/restaurant de moda a Dublin, amb una torre de vidre ultra-moderna al davant, i un cop a dins, et trobes amb una antiga església reconvertida al paganisme (no sé si hi ha hagut alguna queixa per part dels ultra-catòlics). Un espai immens amb una barra al mig i un orgue impressionant. Tot i que el volum de la música està sàviament baix, has de cridar per parlar perquè tothom parla... un ambient de festa, de totes les edats i nacionalitats, fosc i sense fum. He vist que per 75 euros pots menjar per cap d'any i a mitjanit hi haurà una espectacular baixada de globus. Doncs he anat a l'acomiadament d'en Julián, un espanyol de Vitòria, que se'n va al seu poble per no tornar, en principi. I érem uns quants espanyols de tota la geografia espanyola. Avui he parlat en espanyol i demà tinc una trobada davant del Spire (o dit en l'argot d'aquí "stilletto in the ghetto") amb uns catalans que encara no conec i anirem a veure un mercat de Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada