Fora de la bombolla

Fa dos dies que em patejo els carrers de Dublin de manera diferent de com ho havia fet fins ara, i és que estic buscant feina activament. Botigues, restaurants, bars... tot em va bé. El dijous passat va venir el cap de l'empresa distribuidora d'alcohol on treballo, a parlar amb els treballadors i ens va dir que a partir d'ara ens necessitaria esporàdicament, és a dir, un dia sí i dos no, i això no m'interessa, ja que jo necessito pagar factures, que són moltes. Tot i que visc amb els mínims, es necessiten diners per viure en aquesta ciutat.
Tornar a estar a l'atur, experiència gens agradable, però crec que tots hi hauríem de passar més sovint, estem massa ben asseguts a la nostra cadira i en el nostre estat del benestar, en la nostra bombolla, que no pensem que hi ha molta gent que s'ho està passant malament. Avui estava a la segona planta del bus i des de dalt tenia una bona perspectiva del carrer. Doncs he vist una noia jove que estava esperant el bus, amb un xandal rosa i un mòbil també rosa, i estava eixugant-se les llàgrimes de la cara, i m'ha tocat el cor, hagués baixat del bus per consolar-la, quan sobtadament, ha agafat la bossa i ha marxat ràpidament. Potser era una simple baralla amb el seu xicot, o potser li havien comunicat alguna mala notícia, o potser estava simplement desesperada, qui sap? Tinc una amiga que em passa uns contes que m'encanten, cada pocs dies una petita dosi, per aprendre a viure, que no tots ho sabem fer. Jo m'he sentit molt sola aquí a Dublin, i aquesta sensació no em desagrada, més aviat al contrari, m'enforteix, i aquests últims dies tinc més temps per pensar i per valorar tot el que sóc capaç de fer, i tot el que he deixat a Catalunya, que és molta gent i també moltes comoditats. Ahir anava carregada amb la compra de la setmana i quan vaig sortir del bus es va posar a ploure... vaig pensar que això a Catalunya no em passaria, perquè tinc el meu cotxe, aquí només puc comptar amb el meu cervell, mans i cames...
Ara acabo de dinar i me'n torno cap al centre a deixar més currículums.

Ahir vaig anar fins a Swords, un poble que està a 15 minuts d'on visc jo, a deixar el currículum a una agència de contractació (agency recruitment), que són ETT's, i de passada vaig passejar pel poble, que té un carrer molt llarg ple de comerços amb molt d'encant. A l'estar molt a la vora de l'aeroport hi ha molts d'immigrants. La gent de poble sempre és més oberta, més xerraire, més innocent, i m'encanta sentir el riure engrescador d'un vell, que ho fa amb el cor, et regala un somriure i no espera res a canvi...
Bé, espero tenir notícies noves durant els propers dies, estic convençuda que trobaré alguna cosa, crec que en dos mesos que estic aquí el meu parlar és suficient com per trobar una feina amb la qual poder parlar en anglès, que la gent m'entengui i jo poder entendre i dir Ok, no problem!
De totes maneres, dilluns és bank holiday aquí, l'últim dilluns de cada mes d'octubre és festa, i d'aquí a 4 dies seré a... London!!!! Ja tinc hotel, n'he trobat un just al centre...