Saber idiomes

Avui el bus ha arribat d'hora al matí i he arribat a temps a la feina, la qual cosa s'agraeix, sinó el que toca és recuperar-ho a la tarda, i quan és hora de plegar i has de continuar treballant perquè el segon bus s'ha retardat un quart d'hora, és un pal!! Em porto bé, amb els meus companys de feina, perquè tots som molt treballadors, i no parem d'introduir ampolles de whisky, ara dins un cilindre de plàstic, ara dins un cartró, depenent del que pagui el consumidor, perquè el whisky és el mateix, Jameson. I com que jo no em puc comunicar amb cap d'ells, perquè tots són o polonesos o eslovacs, agraeixo quan algú se m'adreça en anglès, mai hagués pensat que l'anglès em resultés tan familiar. Hi ha hagut un moment en què uns quants estaven discutint sobre una feina que s'havia de fer, i els he hagut de dir "Algú em pot parlar en anglès?"... Quan li he preguntat a una dona d'uns quaranta i pico d'anys, eslovaca i resident a Dublin des de fa 4 anys, si parlava anglès, m'ha dit que no, i ni l'entén!, pel que he sabut per una noia que era al costat i que ens anava traduint. Nosaltres que ens pensem que Catalunya és l'únic lloc on els que vénen de fora no canvien de llengua... Es veu que ni l'anglès aconsegueix això.
He plegat abans per anar a "Hisenda" i omplir un formulari que es diu A-12, per declarar el que cobres i, si cobres tan poc com jo, doncs no has de pagar cap taxa, algun avantatge tenim els pobres treballadors.
He aprofitat, ja que estava al centre, a perdre'm pels carrers a prop de Grafton St, m'encanta passejar-hi i sentir músiques diferents a cada tres passes: des d'un "concert" amb 4 violins i un contrabaix, fins a un indi americà tocant un immens instrument semblant a una flauta, amb un so espectacular, o dues noies amb guitarres cantant pop rock, un acordió i un violí sonant com àngels... com m'emociona! És una de les raons per les quals estic enamorada d'Irlanda...( ), en realitat buscava un hotel concret on necessitaven personal per treballar-hi, vaig enviar-los el currículum ahir, avui i he passat i m'han dit de trucar demà. També he anat a un supermercat del meu barri on hi havia penjat un rètol demanant algú per treballar, però tot es redueix al meu anglès, em diuen "deixa el currículum", quan volen dir "torna quan parlis una mica bé l'anglès". A Catalunya no cal que sàpigues ni català ni castellà en qualsevol restaurant o bar, el client moltes vegades ha de saber idiomes o gesticular. Tot va en bon camí, el meu anglès va millorant sense jo adonar-me'n...