Aquest cap de setmana ha estat relaxant, ho necessitava!! Feia molt de temps que no em sentia tan cansada, i m'agrada... Vaig netejar el pis en un pim pam, un pis petit i entre dues es fa ràpid... i vaig anar a caminar una mica pel parc, que està en part inundat per les darreres pluges, que han fet veritables estralls a Irlanda. La setmana que ve penjaré fotos, no penso mai a fer-ne. A la tarda em vaig perdre pels carrers propers a Grafton St, m'encanta. Una curiositat, U2 va començar la seva carrera tocant a Grafton St; cantants al carrer, "buskers", com se'ls hi diu aquí.Hi ha tanta música irlandesa per a descobrir, que en un any no podré conèixer ni una mil·lèsima part... Començant pels famosos The Dubliners, que per cert el cantant dels quals, Ronnie Drew, va morir el mes d'agost passat; Altan, els quals vaig tenir l'ocasió d'escoltar a les escales de la Catedral de Girona fa només unes setmanes; The Chieftains; la extraordinària veu i alhora controvertida Sinead O'Connor, fins a The Pogues, The Corrs, barrejant música tradicional irlandesa amb pop contemporani, els esmentats U2, Van Morrison, The Cranberries...La veu dolça i malenconiosa d'Enya i la Loreena McKennitt, més celta.
Diumenge em van portar a Malahide, on per cert sembla ser que l'Enya hi viu, (tot s'ha de dir que no ens la vam trobar) i és un dels pobles més rics dels voltants de Dublin; les cases, res de nou, del mateix patró que tot Irlanda... en temps georgians era un destí pels habitants rics de Dublin, això es nota en la quantitat de cases georgianes que hi ha vora el mar. Pubs, restaurants i un gran camp de golf. La platja blanca amb la mar grisa i poca gent, desenes i desenes de petxines, m'encanta agafar-les i tocar-les, triar-les, al final les vull totes i me n'emporto les butxaques plenes!
També vam tenir temps de visitar Howth, un poble pesquer situat en una península que fa temps havia estat una illa. Al davant, la illa d'Ireland's Eye (l'ull d'Irlanda), que aplega quantitat d'ocells, i a pocs metres del port s'hi poden veure foques en llibertat, nosaltres no en vam veure. Vam passejar per les paradetes del mercat, i vam fer una cervesa en una terrasseta, aprofitant que feia sol! Mariona, si em llegeixes, a tu com a mi ens agrada el cel gris, però tres setmanes aquí i el sol amb prou feines es deixa veure, tampoc és això!!!
L'irlandès que em va portar aquí, en Colin, diu que Howth seria el seu lloc ideal per viure-hi; casetes coquetones vora el mar, vam estar a tocar d'una amb la gespa verda que arribava just fins al mar, i l'aigua salada no hi entrava perquè el mur antic que envoltava la casa moderna no li deixava, devia haver estat fa temps un castell o una abadia...
3 comentaris:
Avui va de cultura o millor dit "d'incultura".
T'havia dit mai que el meus pares son gallecs? Si bé jo no hi vaig nèixer, és evident que vaig estar educada dins una cultura "diferent" a la d'aquí... On vaig a parar? Doncs a una estranya sensació de formar part d'una cultura molt més antiga que l'actual i que només puc identificar com a celta...
El que passa és que a mi això em remunta a Escòcia i no a Irlànda. Algú ho pot entendre?
Què jo sàpiga, els gallecs (i els asturians), els irlandesos i els escocessos comparteixen cadències, tant a la música com a la llengua. També comparteixen altres coses, com les fades, els gnoms i les bones històries... potser el clima i l'aillament en són els responsables, però penso que tot això encara vé de més al nord...
Què hi tens a dir?
Segons un estudi de la Universitat d'Oxford, els celtes que habitaven el Regne Unit abans de l'arribada dels saxons, els vikings i els normands, provenen d'una tribu de pescadors procedents de la península ibèrica, i la seva composició genètica és quasi idèntica als natius d'allà. Els pobles que conserven més arrels celtes, com els escocessos, galesos i irlandesos, serien parents, segons aquest estudi, amb les poblacions de la costa d'Ibèria, sobretot del nord, d'Astúries, de Cantàbria, i principalment de Galícia... Sabies que la meva mare és asturiana?
És curiós, el meu amic irlandès que viu a Sligo va estar fa algunes setmanes a Galícia, i li va sobtar la semblança amb Irlanda, en el paisatge, la música, la gent...no s'ho esperava.
I perquè no s'ho esperava? Irlànda i Escòcia... Galicia i Astúries.
Galicia i Astúries comparteixen moltes coses, però el paisatge no és igual. Per a mi, el d'Astúries és més dolç: Recordo un lloc on la gespa arribava a la sorra de la platja. Això a Girona no ho tenim, en canvi, la part nord sí que s'assembla molt al nord gallec.
Una vegada va venir una tia meva que no havia sortit mai de casa i la vàrem portar més amunt d'Olot i "al.lucinava" amb la similitud...
Publica un comentari a l'entrada