I va passant el temps...

Avui fa quatre setmanes que vaig arribar a Dublin, la veritat és que el temps ha passat molt depressa, però quan penso en les coses que he fet i en tot el que he anat aprenent, tampoc es fa en un dia. La setmana passada vaig estar un dia malalta, amb un refredat com feia molt de temps que no enganxava, i és que amb la humitat i el fred que fa aquí, no és estrany veure molta gent amb el mocador a la mà. Tot i que ahir a Dublin va fer un dia fantàstic, el sol es va deixar veure durant gran part del dia, i vaig veure les temperatures i pujaven un grau més que a Girona, sembla impossible, però així va ser! L'11 de setembre me'l vaig passar a casa enviant molts de correus amb currículums, i trucant per telèfon, però per tot arreu és el mateix: ho tindrem en compte, però quan parlis millor l'anglès, torna. És difícil, a la feina no parlo anglès, tothom parla polonès, al bus es parlen totes les llengües, i es fa complicat seguir una conversa. Al costat del meu pis, hi ha un centre per a gent gran, i aquesta setmana aniré a veure si puc anar i fer un intercanvi, jo ofereixo companyia i conèixer una altra cultura i ells a canvi m'ofereixen coneixement del país i llengua. Pot ser interessant... Què en penseu?
També intentaré almenys un cop a la setmana assistir a alguna classe privada, per enfortir l'anglès i que no es torci massa, ja que al carrer la llengua es "vicia" i per parlar menjant-se lletres és necessari primer adquirir i enfortir una base.
Els dimarts, intercanvi a l'ILAC, això no puc deixar-ho. I és que em sento que en un mes no he après el que hauria.
A la feina, però, he conegut una noia romanesa molt agradable, la Cristina, que tot parlant (és l'única que parla anglès) resulta que viu al costat de casa, som veïnes. Va tornar aquesta setmana de vacances. Fa vuit mesos que viu aquí, està casada amb un polonès, i tot i que té un màster en ciències en medi ambient, i li han reconegut, no és fàcil ser estranger enlloc. Hi ha molta gent amb llicenciatures i màsters que han de fer feines subqualificades. Aquest món és ple de gent bona mal aprofitada i gent incompetent assumint responsabilitats que no els pertocaria.
Aquest cap de setmana ha estat casolà, divendres vam anar a fer shopping amb la Cristina, després vam anar la companya de pis i jo a cals veïns a menjar xinès. Són una parella molt diferent, ella parla molt, és irlandesa, i ell parla a partir d'unes copes de vi, és francès.
He conegut dos francesos, i tot i que el francès em resulta més familiar, aquí res de parlar una altra llengua que no sigui l'anglès, no ens ho proposem, surt naturalment.
Avui tinc a dinar al pis dues coreanes, resulta que van estar a Espanya fa unes setmanes, i l'altre dia tot parlant, em van dir si sabia cuinar truita espanyola, i quan els hi vaig dir que sí, els seus ohhhh es van convertir en interrogació, i ara quan acabi d'escriure començaré a preparar el dinar.
Ahir els meus plans eren d'anar a Belfast, i passar per IKEA a ajudar a un amic a comprar mobles, ja que s'ha comprat un pis a pocs metres del meu, però s'ha ajornat, el pressupost no arriba...

Les fotos del parc són a tocar del meu carrer principal, Northwood. Les vaig fer ahir, un dia magnífic per passejar pel parc...
Ahir vaig anar a l'Abbey Theatre, i vaig informar-me sobre les properes obres, i em van sobtar una mica els preus, pots adquirir una entrada per anar a veure una peça de l'Oscar Wilde per 15 euros, en comparació amb Girona, ho vaig trobar molt barat. El mes que ve fan "Happy Days", d'en Samuel Beckett, i com que el meu anglès haurà millorat, anirem a veure-la.
Una altra curiositat, la gent jove, no tota, per suposat, continua anant a missa i, si més no, quan entren en una esglèsia, es mullen els dits amb l'aigua beneïda i fan el signe de la creu. Ho vaig comentar en un sopar l'altre dia, i vaig dir que m'havia sorprès, i ho havia trobat... i em van dir "sexy?" (riures).

Si algú té la intenció de venir a Irlanda, que sàpiga que si va a sopar abans de les 6 de la tarda hi ha el que se'n diu "the early bird", una cosa així com l'ocell matiner (the early bird catches the warm = l'ocell que s'aixeca aviat caça el cuc), i hi ha una traducció en espanyol que s'hi adiu, "matar el gusanillo", o sigui, menjar alguna cosa aviat i et fan un menú més barat, que si vas més tard ja només podràs demanar la carta, i els preus solen doblar-se.

Quan vaig començar a escriure el blog vaig comentar que la societat dublinesa estava ben integrada, com en un puzzle, doncs aquest puzzle comença a desencaixar, parlant amb irlandesos et comenten que la gent autòctona és racista, però això a nivell profund, perquè aparentment no es nota, tothom és molt educat.
Tot i que jo m'he trobat de vegades amb venedors impertinents que quan s'adonen que tu no ets d'aquí, i no parles la llengua "internacional" no els agrada, i amb la seva mirada pots veure moltes coses... Per sort, la majoria són acollidors i molt oberts, i els agrada poder ajudar-te.