Descobrint i integrant-me a Dublin

M'agradaria poder escriure més sovint, però la veritat és que no tinc temps, estic poc per casa, i quan hi sóc tinc moltes coses pendents, però ho intento almenys un cop a la setmana, em va bé també per ordenar les idees.
Aquesta setmana ha estat molt atrafegada, estic pendent d'un parell de feines a la vora del pis, però no sé com anirà, per tant no ho comento.
El dimarts vaig anar a les converses espanyol/anglès i vaig poder parlar (i dic poder perquè si arribes una mica tard ja no hi ha cadires i els irlandesos estan tots ocupats, hi ha més oferta espanyola que irlandesa) amb un irlandès, en Thomas, que treballa en un organisme semi-estatal en què ofereixen ajudes a les empreses que es volen instal·lar a Irlanda. En la seva feina necessita l'espanyol perquè té contactes amb una empresa de Madrid i, tot i que el parla bastant bé, no pot practicar perquè quan truca a Madrid la persona amb qui parla domina l'anglès i no li deixa opció. Vam quedar en veure'ns almenys dos cops a la setmana. M'anirà molt bé perquè és molt exigent, i podrà solventar-me dubtes de manera bastant precisa.
El dimecres vaig provar d'anar a les converses francès/anglès i una altra vegada vaig tenir sort, aquesta vegada l'irlandès era del comtat de Clare, que està a la banda oest d'Irlanda, i on es parla més el gaèlic. Ha estat el primer irlandès republicà que m'he trobat.
El dijous va ser el meu aniversari i vaig celebrar-ho a casa amb unes amigues de la companya de pis, que van venir a sopar i em van portar un pastís, un ram de flors i una guia de Dublin, i una postal cadascuna. Va ser molt divertit, ens ho vam passar molt bé. Dues irlandeses, una francesa i una catalana parlant la llengua internacional.
Ahir dissabte va ser un dia d'estiu esplèndid, vaig agafar el bus a les 4 de la tarda per anar al centre i no vaig tornar fins a les 3 de la matinada. Havíem quedat davant l'escultura de la Molly Malone amb l'Eoin, l'irlandès convençut, i vam anar a fer un toc a prop de Grafton St. Després vaig anar a sopar a un self service i vaig seure'm amb un italià pensant-me que era espanyol. Vam estar més d'una hora xerrant, ell parlant italià, doncs no parlava anglès, i jo parlant espanyol. I vaig acabar la nit a Temple Bar amb l'Enric, un català de Tarragona que vaig conèixer per casualitat al bus i que viu molt a la vora del meu pis; vam patejar-nos quatre pubs i vam compartir taxi de tornada. La nit a Dublin és increïble, tothom va alegre (per utilitzar un eufemisme i no ferir sensibilitats).

Temple Bar és un eixam de gent que pulula de bar en bar intentant fer-se un espai a la barra per demanar una pinta.
Molta gent asseguda al terra a punt d'agafar un coma etílic, des d'adolescents fins a vells, els taxis van plens de gent que no pot conduir, i hi ha un ambient de festa i d'alegria que encobreix un greu problema d'alcoholèmia. La població d'Irlanda és molt jove, i això es veu als carrers, les dones són opulentes i valentes, perquè van totes vestides amb el mínim de roba, i uns talons altíssims, tan alts que moltes van descalces. Un jove cridant i parlant amb algú imaginari a dalt el Spire, un "homeless" dormint sota uns cartrons "Made in Spain", un cotxe de cavalls portant gent cridant, gent demanant amb un got de plàstic de cervesa, noies saltant i ballant, el porter d'un bar de luxe que no ens deixa entrar vés a saber perquè, diu que hem de pagar 10 euros, però es veu que no tothom, una galeria oberta celebrant una inauguració amb molt de cava, el meu amic intenta entrar, però està tancat; festa privada, diuen. Els Burger King i McDonald's oberts amb gent menjant a les dues de la matinada, una limousine tres quarts obre la porta i surt una dona vestida de Hollywood. Al costat, un vell borratxo desdentat demana uns cèntims per continuar bevent, una noia jove plora a les espatlles del seu company, asseguts en un portal, demà probablement no recordarà el perquè, un noi inspirat canta sense saber-ne, deu ser feliç...

Aquest matí el sol ha continuat lluint, i he sortit a donar una volta pel parc i he descobert indrets del meu barri que encara no coneixia, he anat a comprar i la tarda me la passo a casa tranquil·lament fent rentadores, cuinant per demà, escrivint al blog i mirant Colombo a la tele. Tinc son i estic cansada, avui aniré a dormir aviat.
Dublin no és una ciutat maca com Edimburg, Florència, Roma o Girona, no té barris vells que li donin encant, tot és relativament nou, de carrerons estrets i coquetons no n'hi ha, a part de Temple Bar. Irlanda és una societat que fins fa pocs anys era pobra i que s'ha fet rica i no hi està acostumada, el govern ha injectat molts diners per activar l'economia. La veritat és que a Dublin s'hi viu bé, és una ciutat cara, però tampoc excessivament, es pot comparar a Barcelona, i els sous són més alts.

Els dos diaris més llegits i millors són l'Irish Independent i l'Irish Times, així com l'Evening Herald. El Times tendiria a ser una mica més conservador, i fa uns anys se'l relacionava amb la línia protestant, però de fet a Irlanda no es distingeixen les dretes de les esquerres com en el continent. És considerat un diari seriós i llegit per professionals com advocats, funcionaris, banquers. Els altres dos formen part del mateix grup, i evidentment tots tres són seriosos i no es diria que són sensacionalistes, tot i que l'Evening Herald és repartit per personal als semàfors i la portada impacta amb poques paraules. Hi ha un diari minoritari "An Phoblacht", traduït com "El republicà", que promou les idees del Sinn Féin, i es reparteix en pubs i a O'Connell St, davant de correus, però tot i que no és il·legal, no es ven a tots els quioscs.