Les quatre estacions

Una de les primeres coses que he après en aquest país és que, tot i que et despertis al matí amb sol, quan surtis de casa agafa sempre el paraigua; com diuen els mateixos irlandesos, en un sol dia et pots trobar les quatre estacions de l'any... També he comprovat que en un sol dia pots fer moltes coses, si t'ho proposes. Ara feia molts de dies que no escrivia, perquè no donava a l'abast, he canviat de pis, he començat a treballar, he fet noves coneixences... Moltes coses en una setmana! El parc meravellós que tinc al davant però, és sempre allà... acollint-me, tant si estic trista com si tinc bones notícies... Fa una setmana hi vaig anar a passejar, recordo la pau interior que em va transmetre contemplar el paisatge: una glorieta envoltada de fang, gespa inacabable, arbres, desenes de corbs (tot i que algú em digui que a Dublin no hi ha corbs, que els còrvids que hi ha són probablement gralles o cornelles), un parell d'esquirols esquivant la gent, un rierol amb el so suau i refrescant de l'aigua, tranquil·litzador, les fulles que es mouen i anuncien pluja, l'olor a herba molla, i de tant en tant, algú passejant el gos, una àvia fent salut i amb un somriure obert, de lluny veig una nena que salta a corda, quan m'hi acosto me n'adono que ha parat de saltar, i no és una nena, asseguda en un banc, amb una mà tecleja el mòbil i amb l'altra s'aguanta la cara perfilada amb els anys, un avi passejant el nét, una altra vegada el noi amb el gos, però no és el mateix noi perquè el gos ha canviat de color... Miro cap al cel i veig entre els núvols sempre grisos de Dublin la silueta tímida del sol, que no acaba de deixar-se veure...
Dissabte vaig traslladar-me al nou pis, molt a la vora del que estava, i estic molt bé, la meva companya de pis és a l'hora la mestressa, o sigui, que compte! Tinc de veïns uns francesos, uns espanyols, uns polonesos, i uns musulmans a baix que, segons m'han dit, quan fa bon temps o quan deu ser l'època del Ramadà, mengen a terra a la terrassa i resen de cara a l'est, suposo que quan lloguen el pis ja deuen preveure que estigui orientat cap a l'est, cap a la Meca.
El diumenge vaig anar a Farrington's, un pub de Temple Bar, on m'han dit que sobretot hi van els turistes, els irlandesos tendeixen a anar una mica més lluny de la multitud. Temple Bar em fa pensar com Sant Michel a Paris, un barri d'estudiants que vés per on va ser on fa quaranta anys van començar els disturbis del maig del 68. És un barri jove, actiu, a tocar el famós pont Ha'penny. Doncs vaig estar amb tres irlandesos que no es posaven d'acord amb quants irlandesos havien guanyat el premi Nobel, que si 4, que si 3... el cas és que crec que són 3, però no n'estic segura, si algú m'ho pot confirmar, ho agrairia. En William B. Yeats n'és un, poeta i filòsof, Samuel Beckett i en George Bernard Shaw, que també va obtenir l'oscar al millor guió per Pigmalió. Irlanda, país de grans escriptors, podria estendre'm però ja ho faré un altre dia... El que sí que no sabia i em va sobtar, va ser que Dràcula va ser escrit per un irlandès, Bram Stoker. El diumenge vam brindar amb pintes, jo amb una canya i el que es diu aquí no és la paraula anglesa cheers, sinó que es sol utilitzar l'irlandès "slàinte" pronunciat eixlonte, que vol dir "salut". Vaig riure molt perquè em pregunten d'on sóc, i quan els dic que sóc catalana, em miren amb una cara cínica i em pregunten: "però, et sens catalana?" No els contesto... Els pocs irlandesos que m'he anat trobant no entenen cap tipus de nacionalisme... almenys de minories, no em vull estendre que és molt tard i demà m'haig d'aixecar molt aviat, que haig de "commute", i fer transbord, per arribar a la feina, a 2/4 de 8 del matí. La feina, res d'interessant, és una distribuidora d'alcohol, i encaixem tot tipus de licors, cerveses, vins... està massa lluny del pis, a Dublin 12, que és al sud, mentre que jo estic a Dublin 9, al nord. I a més, envoltada de polonesos, que no hi tinc res en contra, només que parlen polonès i no capto res. Bé, intentaré escriure més sovint, però vaig tan cansada, i ara mateix són més de les 12 de la nit, d'aquí a 6 hores aixecada...