Incertesa

D'aquests dos últims dies no tinc moltes novetats per explicar, ahir vaig rebre el PPS i el primer que vaig fer va ser trucar a l'agència de contractació per assabentar-los, em van dir que em trucarien en dues setmanes... Després vaig anar a obrir un compte al Banc, ja que fins ara no havia pogut fer-ho, atès que et demanen uns requisits, almenys disposar del PPS, per tenir el PPS has de tenir una adreça fixa, per tenir adreça fixa necessites una feina, sinó ho tens difícil... és un peix que es menja la cua. Aquest és el preu que ja sabia que em tocaria pagar abans de venir en aquest país. Ahir vaig anar a veure un pis que es lloga, molt a la vora d'aquí, i tinc uns quants telèfons més per trucar, la meva intenció és no moure'm de la zona, que està a deu minuts de l'aeroport...
Dublin... ciutat multicultural. La gent sembla formar part d'un puzzle, és molt aviat per afirmar-ho, però crec que la gent conviu integrada sense problemes importants, el col·lectiu estranger més nombrós és el polonès, gent molt treballadora. Asseguda al bus sents al darrere un xinès parlant pel mòbil, una parella d'italians que arriben amb el temps just a l'aeroport, uns adolescents francesos que no saben a quina parada han de baixar, un negre adormit que va donant cops de cap, una velleta entra i un jove portuguès li cedeix el seient, això és un signe d'educació molt comú aquí. Passo molta estona al bus, depenent del trànsit i de l'hora del dia, pot tardar de 30 a 40 minuts arribar al centre des del meu pis.
El Spire, una espècie d'obelisc d'acer de 120 metres situat al carrer O'Connell Street, en ple centre de Dublin, és el centre de referència, tot és a prop: informació al ciutadà, biblioteca, correus, bancs, les principals botigues per fer shopping... fins i tot l'escultura d'en James Joyce, amb qui tothom s'hi vol tirar una foto... I al carrer que travessa el spire, Henry St, et trobes un centre comercial a cada pas, autèntics centres de culte moderns, la gent els adora, tothom hi entra, sempre hi ha alguna cosa que fa falta, i sinó ja es troba a Grafton St...
El que m'ha sobtat és que en ple centre hi ha molts indigents amb problemes d'alcohol i drogues, formen un col·lectiu molt evident però alhora ningú els veu, estan allà, criden, però ningú els escolta. Deuen tenir alguna mena d'ajuda del govern, perquè n'he vist pocs parant la mà demanant diners.
L'alcohol és un greu problema en aquest país, la gent beu molt, i continua bevent molt a mesura que es fa gran, la cultura es transmet de pares a fills, tots els pactes, celebracions, funerals, es resolen amb una pinta... darrera l'altra.
Ara haig d'anar a veure si trobo més pisos per anar a visitar, aquest cap de setmana hauria de marxar d'aquí...