“Tres dones van ser sotmeses a la indignitat i a l’estigmatització i a patir mala salut com a conseqüència de ser forçades a viatjar a l’estranger per poder avortar”, va oir ahir el Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg.
Els representants legals de les dones, sota el suport de l’Associació irlandesa de Planificació Familiar, van dir que les seves clientes van ser incapaces de desafiar les lleis irlandeses perquè no hi havia recursos efectius disponibles.
Adreçant-se al Tribunal, l’advocada de les dones, Julie Kay, va dir que pledejar als tribunals irlandesos hauria estat “costós, inútil i que podia haver-les forçat a renunciar a la seva autonomia”.
Tant l’Estat com el representant legal de les dones van exposar els seus casos davant un jurat de 17 jutges.
Kay va qüestionar la pretensió del Govern que l’avortament es podia realitzar en cas que la vida de la mare estigués en risc.
Va dir que els metges no estan disposats a dur a terme un avortament per por a l’empresonament o a perdre les seves qualificacions mèdiques si la terminació resulta que més tard és il·legal o innecessària.
El Decret de les Ofenses contra l’Estat de 1861 estableix que el fet de procurar un avortament il·legal és una ofensa criminal.
En desacord amb la insistència del Govern en què les lleis d’avortament a Irlanda estaven garantides com a conseqüència dels protocols vinculats als tractats de Maastricht i Lisboa, Kay va dir que això era irrellevant, i que no podien fer-ho servir com a excusa per afectar els drets de les dones.
Altres fonaments segons els quals els drets humans de les dones van ser violats inclouen la discriminació financera. Algunes dones van haver de demanar diners a amics o a prestadors per viatjar a l’estranger, fet que transgredeix la protecció de la Convenció Europea.
Segons l’advocada, les dones, a més, van enfrontar-se a la discriminació sexual, atès el fracàs del Govern de proveïr l'accés al sistema de salut que només necessiten les dones.
Els tres casos:
A. Estava soltera, sense feina i vivint en la pobresa quan va quedar embarassada involuntàriament. Tenia 4 fills petits, tots acollits en altres famílies com a conseqüència dels seus problemes amb l’alcohol. L’any que es va trobar amb el seu cinquè embaràs, havia estat sòbria i estava en constant contacte amb els serveis socials amb la intenció de recuperar la custòdia dels seus fills. Va pensar que un altre nen posaria en perill la reunificació de la seva família. Va decidir viatjar a Gran Bretanya per avortar. La Seguretat Social britànica va negar-se a portar a terme l’operació, per tant va haver de demanar diners a un prestador. La seva dificultat a obtenir els diners va retardar l’avortament fins a tres setmanes. Quan va tornar, va sofrir dolors, nàusees i pèrdua de sang durant nou setmanes, però va tenir por de buscar consell mèdic, atesa la prohibició de l’avortament.
B. Estava soltera quan va quedar embarassada. Va prendre la pastilla del dia després, però dos metges li van dir que no només no havia funcionat, sinó que hi havia un risc significatiu que es tractés d'un embaràs ectòpic, on el fetus es desenvolupa fora de l’úter. No estava preparada ni per a ser mare soltera ni per a córrer el risc associat amb un embaràs ectòpic. Va viatjar a Gran Bretanya per avortar. Quan va tornar, va començar a desenvolupar coàguls de sang. Sense estar segura de si era normal o no, i com que no podia buscar consell mèdic a Irlanda, va tornar a la clínica britànica. La impossibilitat d’avortar a Irlanda va fer el procés innecessàriament car, traumàtic i complicat.
C. Una dona lituana que vivia a Irlanda havia estat tractada amb quimioteràpia per un càncer durant 3 anys. El càncer va remetre i ella va quedar embarassada. Va ser incapaç de trobar un metge disposat a prendre una determinació sobre si la seva vida corria un risc si continuava amb l’embaràs, o d’aconsellar-la de si el fetus podia quedar-ne afectat. Atesa la incertesa, va decidir anar a Gran Bretanya a avortar. Encara que el seu embaràs estava en una etapa molt prematura, no podia accedir a l’avortament químic perquè era una no-resident. En lloc d’això, va haver d’esperar 8 setmanes, fins que va ser possible fer-li un avortament quirúrgic. Tornant, va sofrir les complicacions d’un avortament incomplet, amb dessagnament i infeccions.
Està previst que el Tribunal Europeu dicti sentència en els propers mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada