Últim viatge a Dublin

La boira no ens va permetre veure res, però diuen que quan estàs a sobre el turó de Tara, sembla com si poguessis tocar els cels. També es diu que des del cim es poden distingir 16 comtats. Tara va ser seu dels reis d'Irlanda fins al s.VI i l'antiga capital d'Irlanda, durant molt de temps va ser el centre de la civilització, en temps remots.
El fred ens calava els ossos quan vam arribar a Newgrange. És el monument més gran d'Irlanda, i un dels més misteriosos.
Entrar en aquesta tomba neolítica et transporta al passat, a uns 5.000 anys. És més antiga que les piràmides d'Egipte i que Stonehenge.
Situada a la tranquil·la zona de la vall del Boyne, acull milers de turistes cada any. Un cop a dins tanquen les portes i durant uns moments la guia explica la trajectòria del sol a les fosques, i fa una simulació de l'entrada del sol amb una llanterna.
Pocs tenen la sort d'entrar durant el solstici d'hivern, els dies més curts de l'any, quan el sol penetra a l'interior uns minuts dins la càmera, si els núvols ho permeten, és clar.
Hi havia la creença que l'ànima de la persona enterrada es transportava a l'altre món des de la càmera, a través dels raigs del sol cap a la felicitat, a la terra del mite de l'eterna joventut.

Vam passejar, ja de fosc, per Drogheda, una ciutat industrial i portuària que es troba a uns 50 km al nord de Dublin, una de les ciutats més antigues i amb més història d'Irlanda. Tot i el fred que feia ens vam empassar un "ninety nine".



I al vespre ens vam deixar transportar per una altra classe de màgia, dins les parets del National Concert Hall, i escoltar Sir James Galway, un virtuós de la flauta, va tocar algunes peces juntament amb la seva dona Jeanne, i ens va delectar amb la seva genialitat durant dues hores, amb Mozart, Vivaldi, Danny Boy... Li diuen l'home de la flauta daurada, i és tota una llegenda, el concert es va fer coincidint amb el seu 70è aniversari, i va estar amenitzat amb ball irlandès, la magnífica veu de Peter Corry, i va acabar amb els Chieftains, un llegendari grup irlandès que amb sentit de l'humor van compartir sons amb James Galway, i van fer picar de mans al públic. Com a curiositat, vaig seure a pocs metres de la presidenta d'Irlanda, Mary McAleese.