Societat conservadora

Ara diuen que Irlanda està vivint una onada migratòria en la qual, per primera vegada des de feia 14 anys, la quantitat d'emigrants supera la d'immigrants. Se'n va més gent que no pas n'entra. No deixa de sorprendre, un país en el qual l'emigració ha estat el plat del dia des de fa tants i tants anys, que al mateix temps sigui tan estricte en qüestions d'immigració.
A principis d'estiu el Govern va endurir la política d'immigració. Fins ara, Irlanda s'havia beneficiat de la mà d'obra immigrant, pero actualment la realitat del (seu) mercat laboral ha canviat. No s'expedeixen permisos laborals si el salari no supera els 30.000 euros anuals (els qualificats). Es pretén que els empresaris contractin treballadors especialitzats en la borsa de treball existent (els irlandesos). Actualment, només un 1,5% dels treballadors tenen permís de treball, xifra que es va reduint cada cop més.
D'altra banda, demà els irlandesos es pronuncien per segon cop en el Tractat de Lisboa. Fa poc més d'un any van tenir por que la integració a Europa anés en contra de la seva tradició(política fiscal). Estaven "desinformats" i pensaven només en els interessos d'Irlanda i tenien por de no poder decidir en qüestió d'avortament, eutanàsia, matrimonis homosexuals...
Aquesta por a la globalització va passar sobretot (però no només) a les zones més rurals del país, on va guanyar el no. Tot i que Irlanda s'ha beneficiat durant els últims anys de la política agrària europea, tenien por que se'ls poguessin retirar aquests beneficis.
Els irlandesos són una societat ultra-conservadora, però la crisi els ha afectat de tal manera, que ara la por s'ha capgirat i Europa els ha "avisat" que podrien perdre alguns beneficis: inversió estrangera, fluïdesa en el mercat europeu, i la por a quedar-se aïllats, a anar sols pel món.
Demà, la bandera blava amb 500 milions d'europeus estarà pendent de la petita illa verda...