El poder fàctic de l'Església catòlica

Qualsevol discussió que impliqui l’Església catòlica i el sexe pot crear una gran agitació a Irlanda.
La gent de mitjana edat encara recorda el comportament dels capellans i monges, que defensaven una -diguem-ne particular- actitud cap a la sexualitat. Però això també passava a Espanya. Els ministres de déu defensaven un punt de vista estret i implacable, amb relacions sexuals limitades únicament entre homes i dones i dintre del matrimoni.
Mentrestant, alguns d’aquests ministres, com ara s’ha sabut, estaven realitzant actes obscens amb nens que estaven sota seu.
I una cultura de secretisme dins la institució eclesiàstica protegia els transgressors escandalosament, menyspreant les víctimes.
La reacció de ràbia de molta gent davant les afirmacions de l’església en matèries sexuals prové directament d’aquest període vergonyós. Per això quan el cler parla sobre matrimoni o matèries sexuals, s’entén que molta gent simplement no vulgui escoltar el que se li diu; ja ho han escoltat abans, i s’ha sabut que era una farsa llavors, i ara no serà menys. Però, dit això, la veritat és que no havia vist mai tants fidels com a Irlanda. La gent continua creient i es deixa hipnotitzar amb l’angelus cada dia a les sis en punt de la tarda, a la cadena més vista del país.
Avui ens hem arribat fins al santuari de Knock, un lloc de peregrinatge per als catòlics a l’estil de Lourdes o Fàtima, on la verge va aparèixer als irlandesos fa 130 anys, enmig de la pobresa i la fam. La basílica estava plena, el capellà estava explicant l’evangeli d’avui, en què l’home i la dona són una sola carn, i Jesús aconsella els seus oients contra la pràctica de l’adulteri i del divorci.
Ara mateix a Irlanda hi ha un debat obert sobre si la llei ha de permetre el matrimoni homosexual. La legislació diu que a les relacions homosexuals se les permetrà un status legal, però això no inclourà el matrimoni. Tot i les queixes del sector gai, que ha penjat un vídeo molt curiós a la web; un home que pica a la porta de cada casa demanant poder casar-se amb la Sinéad, al final apareix un rètol que diu: "Com us sentiríeu si haguéssiu de demanar permís per casar-vos a 4 milions de persones?" referint-se al referendum que s'havia dit que es faria però que sembla ser que no es farà.
L’Església té encara molta influència en aquest país, ensenya que qualsevol cosa que fem ha de tenir una finalitat o un propòsit. En l’acte sexual el propòsit és l’amor de parella i la procreació. I si un d’aquests ingredients falla no es pot fer la recepta.
Però afortunadament vivim en un estat secular (al menys a Catalunya) i no és el paper de l’Església instruir l’Estat com ha de gestionar els seus assumptes. I menys quan té uns antecedents contradictoris, amb ministres extraviats cap a l’homosexualitat.
Avui he vist centenars de persones buscant confort i alleujament en la mare de déu, comprant ampolles de plàstic per emplenar d’aigua santa que sorgeix només en llocs privilegiats (feien l’oferta 2x1), tocant amb devoció un mur on sembla ser que la verge hi va aparèixer, i recitant, mentre caminaven com zombies, cada misteri del rosari.
Hi havia una capella consagrada a la confessió, i dos homes anaven guiant a la gent a quina zona havia d’anar. Jo he pensat que potser hi havia l’àrea dels pecats venials i els mortals… i potser els ascensors portaven directament al cel o a l’infern… jo m’he quedat al purgatori, per si de cas….