De vacances

Fa dos dies que vam arribar de Girona, i de moment (toquem fusta) fa uns dies de sol que no vèiem des de feia mesos, tot i que s’ha de dir que el cel no té el to blau intens de Catalunya.
Hem gaudit de la calor i de la llum de la Mediterrània, per primera vegada he entès els turistes que vénen a absorbir tot el sol que poden, perquè jo mateixa m’he sentit com a tal. Vam llogar un cotxe i vam voltar pel sud-est francès, des de Cotlliure, passant per Montpeller, Aigues Mortes, Aix en Provence, Saint Maximin, Baux de Provence, Saint Rémis, Marsella, Cassis, La Ciotat, les Calanques, Nîmes, una part de les Cévennes, Florac, La Malène i les Gorges du Tarn, Pont du Gard, Albi, Castres, Carcassonne, Rennes le Château, les Gorges du Galamus, i tants altres petits poblets no menys cucos.












Va ser curiós el fet que, tot i tenir un bon nivell de francès, no podia mantenir una conversa sencera en aquesta llengua, perquè automàticament em passava a l’anglès, no podia evitar-ho. Una catalana que intentava parlar en francès, li sortia en anglès i li donaven el fullet en espanyol.


La cuina mediterrània és gustosa i equilibrada, quan estàs lluny d’ella te’n adones que bé que mengem aquí. A Irlanda poden ser bons en moltes coses, però no sobresurten precisament per la gastronomia. I és que els falta imaginació en aquest camp, no tenen inventiva, sempre és el mateix, ja els va bé. No surten del pollastre o hamburguesa o salmó amb patates i col. I no aprecien l’oli d’oliva. I les olives... no les han descobert, encara. I no parlem de les amanides; el temps humit no els permet plantar gaire res: ni tomates, ni albergínies, ni pebrots, ni carxofes... i per acabar de fer-ho malbé, no poden assaborir tota la pesca amb un bon vi... encara gràcies que tinguin la cervesa!
I veure la gent amb un to marró torrat pel sol, amb poca roba i passejant-se tranquil·lament pels carrers, pels mercats... tot això no ho veus a l’illa maragda, aquí a les 6 de la tarda ja no veus a ningú pel carrer, les botigues han tancat i el clima no permet a ningú prendre la fresca. L’ambient d’estiu el recorden de l’últim viatge que van fer a Espanya o a Itàlia l’any anterior...
Ara puc entendre que googlegin “holidays-sun-heat”, i que per poc sol que faci o que quan fa més d’una hora que no plou, diguin “lovely day, isn’t it?”


Vam acabar l'estada a Catalunya a Vilobí, a ca la Dora i en Josep Maria, amb la Marce i en Paco, que ens van donar l'última lliçó de com es cuina a Catalunya, amb productes de la terra...

Tornada a la quotidianitat irlandesa, als greus problemes econòmics que pateix el país. Compro el diari. Llegeixo que després de més de 15 anys de boom econòmic, la societat irlandesa s’havia canviar de vestit: de pagesos van convertir-se en especuladors nou-rics que van limitar l’entrada d’estrangers (tot i ser una terra d’emigrants durant molts i molts anys) i que es comportaven amb ostentació i malbaratant els recursos, inflant més la bombolla.
El panorama ha canviat molt en els últims anys: hotels tancats, botigues brutes amb correu acumulat a la porta, cases i cotxes en venda a cada racó, és depriment. He llegit que ex banquers van a demanar feina als McDonald's, la Guinness ha congelat els plans d’expansió, els diners que es gasten en apostes (la seva gran passió) ha baixat un 20%. Els immigrants (la majoria polonesos) se’n tornen cap a Polònia, que els rep amb els braços oberts i amb el lema “Benvinguts a la nova Irlanda”… M’han dit que a Polònia pots trobar-te alguna pancarta que diu “Busquem treballadors. No acceptem irlandesos”. (Serà desagraïment, o una mala experiència?)

Jo de moment m’he apuntat a un curs de fotografia, i a un altre de disseny d’interiors. Tinc curiositat per descobrir el seu sentit de l’art i del “bon gust”, sens dubte molt diferent del nostre...