Vaig llegir l'altre dia als diaris que no hi havia hagut un juliol tan humit i ennuvolat com aquest des de mitjans dels anys 30! A Irlanda tenim la Cloud Appreciation Society, una entitat que aprecia els núvols, i aprèn a estimar els tons de gris inacabables. Suposo que és una manera de donar la volta a la truita i deixar de queixar-se del temps. Sense els núvols, la vida seria molt insípida. Ja sé que més d'un pensarà que no canviaria per res del món el sol torrat que tenim a Catalunya, però és veritat que els núvols són una de les parts més poètiques de la natura. Tenen una àmplia gamma de variacions, y molts no tenen perquè portar pluja. La majoria de nosaltres diferenciem entre bon temps o temps ennuvolat. Jo he après a prendre els núvols a falta de prendre el sol. Són com boles de cotó o de llana, que també hi són en dies de sol, i hi afegeixen un polsim pictòric al cel blau. També hi ha, però, els que són una gruixuda capa gris i són uniformes per tot el cel, aquests tipus segurament porten pluja fina. Però normalment estan en flux constant i amb formes "arquitectòniques" tridimensionals que ens endinsen cap a la meditació... Diuen que el sol porta energia, els núvols a més porten bellesa i trenquen la monotonia... Sinó, contempleu aquesta foto tirada per sobre dels núvols i que amb un toc de sol quasi imperceptible ens recorda els colors i la textura de Rothko ;-)
dijous, 6 d’agost del 2009
Núvols
Vaig llegir l'altre dia als diaris que no hi havia hagut un juliol tan humit i ennuvolat com aquest des de mitjans dels anys 30! A Irlanda tenim la Cloud Appreciation Society, una entitat que aprecia els núvols, i aprèn a estimar els tons de gris inacabables. Suposo que és una manera de donar la volta a la truita i deixar de queixar-se del temps. Sense els núvols, la vida seria molt insípida. Ja sé que més d'un pensarà que no canviaria per res del món el sol torrat que tenim a Catalunya, però és veritat que els núvols són una de les parts més poètiques de la natura. Tenen una àmplia gamma de variacions, y molts no tenen perquè portar pluja. La majoria de nosaltres diferenciem entre bon temps o temps ennuvolat. Jo he après a prendre els núvols a falta de prendre el sol. Són com boles de cotó o de llana, que també hi són en dies de sol, i hi afegeixen un polsim pictòric al cel blau. També hi ha, però, els que són una gruixuda capa gris i són uniformes per tot el cel, aquests tipus segurament porten pluja fina. Però normalment estan en flux constant i amb formes "arquitectòniques" tridimensionals que ens endinsen cap a la meditació... Diuen que el sol porta energia, els núvols a més porten bellesa i trenquen la monotonia... Sinó, contempleu aquesta foto tirada per sobre dels núvols i que amb un toc de sol quasi imperceptible ens recorda els colors i la textura de Rothko ;-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La setmana passada vaig veure una pel·lícula de dibuixos en la qual hi havia una escena on un nen i una nena (no recordo en quina etapa de la seva vida) jugaven a endevinar a què s'assemblaven les formes dels núvols. Era graciós el fet que les formes eren tan sumament assemblades a la realitat que no donaven lloc a dubte. Suposo que és un joc al que molts nens han jugat.
Jo, al menys, sí... i no solament de petita!
Tens raó. Jo també i no solament de petita.
Publica un comentari a l'entrada