Frank McCourt, l'escriptor que va entendrir els cors de milions de lectors amb "Angela's Ashes" (Les cendres d'Àngela), una commovedora i punyent memòria de la seva infantesa assolada per la pobresa, va morir el passat 19 de juliol víctima d'un càncer de melanoma, als 78 anys.
McCourt era un mestre retirat de seixanta i pico d'anys quan va escriure la crua història de la misèria de la seva família a Limerick dels anys 30 i 40. Va ser el seu primer llibre i immediatament va guanyar una ovació de la crítica i un gran nombre de lectors. La història va rebre el Premi Pulitzer i va romandre a la llista dels bestsellers al New York Times durant 117 setmanes, (23 d'elles com a número u).
Va ser el més gran de set germans, nascut a Brooklyn, a on els seus pares s'havien traslladat el 1920. Però van haver de tornar a creuar l'Atlàntic quan ell tenia 4 anys. Van viure a la ciutat de la seva mare, sense electricitat ni aigua corrent. Una germana i dos germans van morir de molt petits, deixant a la mare-l'Àngela del llibre- per pujar 4 fills. El pare, que alternava l'encant amb les baralles, gastava els seus magres ingressos en la beguda.
Quan tenia 10 anys va estar a punt de morir de febre tifòidea que el va portar a passar més de tres mesos a l'hospital. Allà va descobrir Shakespeare per primera vegada.
Als 13 anys, va deixar l'escola per lliurar telegrames. El seu pare es va traslladar a Anglaterra a treballar en temps de guerra, però un dia va deixar d'enviar diners a casa. McCourt va tornar cap als Estats Units el 1949 fent feines domèstiques fins que va ser cridat a files de l'exèrcit nord-americà durant la Guerra de Corea. Això el va permetre's matricular-se a la Universitat de New York.
Després de gradurar-se, McCourt va començar a ensenyar en un Institut. Es va llicenciar en Anglès el 1967, i va passar dos anys fent estudis doctorals al Trinity College de Dublin. Va començar a donar classes de literatura a New York, on va ser venerat per tota una generació d'estudiants.
La seva mare i els seus germans el van seguir als Estats Units. Quan va morir la seva mare el 1981, els germans van portar les seves cendres a Limerick.
A alguns irlandesos no els va agradar "Les memòries d'Àngela", i van pensar que McCourt havia exagerat amb el dolor de la seva família. Un amic d'infantesa va esparracar el llibre davant seu, però el germà d'en McCourt va dir: "Realment la nostra vida va ser pitjor que el que va escriure en Frank. Brots de riure insà ens van salvar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada