Torberes

Una sisena part d'Irlanda està constituïda per camps de torberes. La majoria es concentren al centre i a l'oest de l'illa. Tot i que per al turista la torbera és simplement una torbera: un salvatge, humit i trist tram de terra pel qual és millor passar-hi al més depressa possible abans que no et vagi al darrere. Però per a l'entès, una torbera es divideix en diferents tipus; hi ha les "enlairades" i les "planes", per exemple. Les "planes", són enormes, sense ni un arbre en km, enormes extensions planes en àrees de molta pluja. Les "enlairades", que es constitueixen en àrees de menys pluja, són més reduïdes, riques en vegetació, i creixen a dalt de turons.
Les torberes poden semblar poc seductores, però sense elles els irlandesos haurien estat molt més vulnerables a les invasions militars. Les muntanyes i les torberes en conjunt han fet que les conquestes al país hagin estat una tasca quasi impossible. També han ajudat els irlandesos a ser menys vulnerables al fred. La torba que s'hi fa ha servit durant segles com a principal subministrament de combustible per a la majoria de la població. Encara actualment s'hi poden veure treballadors que tallen la torba amb màquines i la carreguen als carretons. Ara han esdevingut turístiques i recursos industrials i científics. Però les torberes també formen part de la imaginació irlandesa, representen un valuós patrimoni. Poden servir com a museus per esbrinar el passat: a través del temps, s'hi han llençat tota mena d'eines i utensilis, fins i tot cossos, misteriosament molt ben conservats. Han permès que robes, fustes i altres objectes s'hagin conservat en condicions òptimes a través dels anys. Alguns d'aquests artefactes simplement es devien perdre, altres havien estat enterrats per fins rituals... Potser van tenir bon ull per proveir informació per a les generacions futures de arqueòlegs... (Es pot trobar un nus en una corda al Museu Nacional d'El Caire, els arqueòlegs s'hi van trencar el cap per esbrinar-ne la possible funció, fins que van arribar a la conclusió que no devia ser res més que una considerada manera dels seus predecessors de fer-los saber com es feia un nus).
Les torberes també han preservat milions de grans de polen, la qual cosa ha permès els científics reconstruir la flora i fauna de fa uns quants anys. El fet que les torberes hagin fascinat la imaginació irlandesa pot haver estat en part perquè revelen el passat com si estigués encara present. Amb una torbera i el contingut que hi ha enterrat, el passat no es troba darrere teu, sinó més aviat sota els teus peus. Una història secreta s'apila només a uns pocs metres sota el món modern en què estàs vivint. Es diu que fa uns anys, un motorista anava conduint per la costa nord del comtat de Mayo quan va veure de sobte com una torbera avançava a poc a poc cap a ell. Evidentment es tractava d'un enfonsament natural del terreny. Però les veus supersticioses es van anar escampant, després de tants anys en què la gent emigrava cap a altres països estrangers, la mateixa terra estava ara desesperada per intentar emigrar... Però les torberes no són les úniques coses a Irlanda que es desplacen quan haurien d'estar quietes. També passa amb els pous, que salten d'un camp a l'altre quan ningú els veu. Pous sagrats que poden arribar a curar migranya o lumbago. Estàtues de la verge (en pots trobar a qualsevol racó del país) que misteriosament es mouen. Algunes de les més atlètiques han atret grans multituds d'espectadors, que han esperat pacientment que l'estàtua mogui una cama o els piqui l'ullet. Tot i que pot semblar còmic, no ho és tant, ja que incidents com aquest tendeixen a ocórrer en regions rurals, on la solitud, la frustació i l'ànsia per un punt d'excitació pot incitar al miracle. És clar que quan la verge es presenta en aparença, tendeix a parlar de manera imprecisa, borrosa, amb termes confusos sobre la pau al món, però això també ho fa el secretari general de l'ONU...