Rosslyn

Fa més de 500 anys que Sir William Sinclair, un noble escocès d'una família d'origen normand, va fer construir aquesta capella, a uns 10 km al sud d'Edinburgh. L'edifici es troba a la tranquil·la i pintoresca vall de North Esk que, segons diuen alguns, està atapeïda de túnels secrets...

El desig del senyor Sinclair era ni més ni menys que reconstruir el temple de Salomó a Escòcia, però la seva mort va fer que no es poguessin aconseguir les seves pretensions.

És una capella única, plena de llegendes, comparable a Rennes le Château, a l'àrea del Llenguadoc, al sud de França.

Realment els detalls de l'interior, on per cert no s'hi permeten les fotos, són d'una bellesa que atrau ara fa alguns anys a milers de turistes. La infraestructura és molt senzilla, per anar al lavabo has de sortir i anar en una d'aquestes cabines prefabricades tipus fira de Girona, ja que abans que en Tom Hanks hi anés a rodar el Codi da Vinci s'hi perdien alguns pocs iniciats.

A escala evidentment més humil, els motius orgànics em recorden la Sagrada Família d'en Gaudí.

Les escenes bíbliques conviuen amb les tradicions templàries i maçòniques.

El més conegut és el pilar de l'aprenent que, segons alguns, simbolitza l'arbre de la vida o l'arbre de la ciència del bé i del mal, situat al jardí de l'Edèn; diu la llegenda que el mestre constructor tenia alguns dubtes a l'hora de construir-lo, i va haver d'anar a Roma per inspirar-se, (en un període on Ryanair encara no hi volava), per tant va estar fora tant de temps que l'aprenent va veure l'obra acabada en un somni, i va tenir la caradura d'acabar-lo sense permís. Quan va tornar el mestre, es va enrabiar tant que el va matar d'un cop de martell. Els caps esculpits dels dos constructors estan col·locats a la part del darrere de dins la capella de tal manera que el mestre està comdemnat per l'eternitat a admirar l'obra del seu aprenent.

Aquesta capella, però, no ha estat sempre destinada a fins espirituals. Durant la Guerra Civil de 1650, les tropes de Cromwell van atacar el Castell dels Sinclair i els seus cavalls van establir-se a la capella.

La part més descriptiva, plena de símbols, es troba al sostre, i com que ara la capella està en plena restauració, no vaig poder veure-hi res.

Els arcs mostren detalladament relleus de vegetació: fulles de roure, àloe, llorer... El blat de moro és significatiu si tenim en compte que és una planta que només es cultivava al nord d'Amèrica, i la capella va ser construïda uns quants anys abans que Colom arribés a les Amèriques...

Al costat de les figures interpretant "la Dansa de la Mort", amb esquelets tipus processó de Verges, les formes geomètriques que sobresurten com penjades de pilars i arcs del passadís de darrere l'altar són realment impressionants. N'hi ha més de 200, i una de les moltes interpretacions que s'hi han fet i potser la més creïble, és que hi ha plasmada una escala musical. I és que entre el capitell i els arcs s'hi seuen 13 àngels amb un instrument cadascun. Dos estudiosos i músics, Thomas Mitchell i el seu fill Stuart, han reproduït una melodia que han anomenat el "Motet de Rosslyn", a partir de plaques cobertes de sorra que vibren en freqüències específiques.

Hi ha qui diu que aquestes escultures són un portal cap a una altra dimensió. I que aquest només s'obrirà quan es reprodueixin les figures que hi ha als cubs. I si el portal s'obrís, podria representar la fi del món, ja que en sortirien terribles monstres d'altres dimensions...

Es diu que el soterrani de la capella és tan o més gran que la mateixa capella, i que a més del tresor de Salomó, hi poden haver enterrats el Sant Grial, el cap de Crist momificat, l'Arca de l'Aliança, o fins i tot l'Elvis Presley!