Van agafar el tren fins a Ballymote, on jo les esperava, i vam recórrer Mayo: Westport, considerat el poble més net d'Irlanda, Achill Island... un paisatge espectacular que s'acaba baixant per una cala amb una sorra blanca i una aigua blava a tocar l'herba verda i amb ovelles prenent el sol plàcidament...S'ha de dir que van fer uns dies molt assoleiats, que milloren l'entorn.
Vam vorejar el llac Easkey, amb les muntanyes pelades al fons que retallaven el cel blau, i on no hi trobes ni una ànima, tot l'estret camí era per a nosaltres...
Vam pujar a la duna de Strandhill, on el vent feia aixecar la sorra.
La bellesa que s'hi contempla des de dalt paga la pena, veus el mar, Benbulben al fons, camps verds... Quan els hi vaig dir que havíem de baixar la duna van dir que ni boges, llavors jo vaig començar a galopar baixant la tova sorra, i elles s'hi van afegir poc després.
L'adrenalina va fer el seu efecte, ens ho vam passar pipa. Vam estar passejant per la sorra amb la marea baixa. A baix ens hi esperaven milers de cargolines, vam emplenar-nos les butxaques i vam anar a dinar a un pub del petit poblet costaner de Strandhill. Ens vam perdre per Glencar, i al vespre vam sopar a Davis's, un dels millors restaurants dels voltants de Sligo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada