Pujo les cortines de l'habitació (aquí no tenen persianes), intuint el temps que fa. El dia ha començat altre cop amb una pluja fina; a la part oest de l'illa quasi cada dia plou, però quasi cada dia surt el sol. La meva finestra dóna a un turó on les ovelles hi pasturen cada dia, mentre dotzenes de corbs semblen controlar-les. Això per a mi no té preu, tot i que la tranquil·litat del camp m'obliga a seguir una disciplina diària, ja que corro el risc de relaxar-me massa. Les línies escrites al meu diari són cada dia més escasses, això no vol dir que aprengui menys, sinó que el coneixement no l'haig d'anar a buscar lluny d'on visc. Estic en una casa a uns 3 km. de Tobercurry o Tubbercurry, un poble d'uns 1.200 habitants, del gaèlic "Tobar an Choire", que segons he buscat vol dir "Manantial de la Roca", tot i que m'han dit que la paraula choire ve a significar petits saltants d'aigua en el curs d'un riu. Al peu de les muntanyes d'Ox, amb la magnífica Benbulben vigilant. Aquí molta gent que no et coneix et saluda pel carrer, només pots sentir-te ben acollida. No hi ha pressa per res, els negocis poden esperar, la tassa de te, no... En un sol carrer pots proveir-te de tot el que necessites: l'Ajuntament, el Centre de Salut, la biblioteca, la perruqueria, la farmàcia, la gasolinera, el banc, botiguetes, dos supermercats i una desena de pubs. Si necessito més, me'n vaig a Sligo, que està a uns trenta i pico km... O a Ballina, pronunciat "Balaná", a l'altra banda...
4 comentaris:
I quina impressió tens. És com si vivissis... on?
He he , potser una novel·la romàntica de la Jane Austen? però jo no tinc ni l'edat ni la innocència de les seves protagonistes... I condueixo quatre rodes i treballo davant l'ordinador...
Això em va dir en Toni. I, què tal això de conduir per l'esquerra???
Conduir per l'esquerre no és cap problema quan n'ets conscient i t'hi esforces; el problema pot sorgir quan et comences a relaxar i a no prestar-hi atenció. L'altre dia em va passar, anava amb el cotxe parant per gaudir del paisatge i fer alguna foto, i durant alguns segons vaig oblidar les regles i instintivament em vaig posar a la dreta. També s'ha de dir que era una carretera secundària. Doncs quan vaig veure venir un cotxe que anava en el mateix carril que jo, per tres segons vaig pensar que era ell el que estava cometent una infracció...
Publica un comentari a l'entrada