Veritat o llegenda, es diu que Sant Patrick va introduir el cristianisme i que ell mateix era catòlic. El cas és que la majoria d'irlandesos (90% més o menys) pertanyen a aquesta religió. En els pobles el catolicisme és el dominant, i és a les grans ciutats on es concentra el ventall no massa ampli de la branca protestant: l'Església d'Irlanda, la presbiteriana... amb pocs creients comparativament. Tot i que actualment es parla d'un post-cristianisme, els rituals i la influència de l'Església estan fortament arrelades: Només has de posar la tele a les sis de la tarda per poder seguir l'Angelus, i si mires els conductors i un té posada aquesta emissora, comprovaràs que no és fàcil desfer-se de les tradicions, quan vegis que encara es fa el senyal de la creu, encara que sigui inconscient. Si ens apropem al context d'aquesta illa, comprendrem el perquè de la seva religiositat: Irlanda té poc més de 4 milions d'habitants, ha estat i és una comunitat rural i històricament d'esquenes a l'exterior, la família ha estat tradicionalment un valor molt important. La societat és molt conservadora, l'avortament és il·legal, i el divorci es va legalitzar l'any 1995, després d'un referèndum, tot sigui dit, molt ajustat. Si mesurem la tipologia de religiositat en quatre: els eclesials, que són practicants que confien en la seva església i que van a missa cada setmana; els laxos, que són creients que confien en l'església i van a missa poc o mai; els centrífugs, amb forta identitat religiosa però no confien en la seva església i no van mai a missa; i els arreligiosos, que no confien en l'església i no es consideren religiosos; Irlanda té, juntament amb Polònia, la meitat de la població eclesial, molt per sobre de la mitjana europea, (seguida d'Itàlia amb un 36%), i molt pocs arreligiosos. També s'ha de dir que el 1980 hi havia 72% d'eclesials a Irlanda, per tant la tendència és decreixent, hi ha poques vocacions, els capellans més joves ronden els seixanta...
La caiguda es pot explicar en part per la forta migració dels anys 80 i pel desenvolupament econòmic, que acompanya a un canvi de valors; la globalització i l'obertura al món (també Ryanair hi tindria part de "culpa"), però també els escàndols que va patir l'església a Irlanda a principis dels 90 (abusos sexuals, pedofília...) L'Església haurà d'improvisar si vol continuar tenint el control del ramat...
Veritat o llegenda, es diu que Sant Patrick va introduir el cristianisme i que ell mateix era catòlic. El cas és que la majoria d'irlandesos (90% més o menys) pertanyen a aquesta religió. En els pobles el catolicisme és el dominant, i és a les grans ciutats on es concentra el ventall no massa ampli de la branca protestant: l'Església d'Irlanda, la presbiteriana... amb pocs creients comparativament. Tot i que actualment es parla d'un post-cristianisme, els rituals i la influència de l'Església estan fortament arrelades: Només has de posar la tele a les sis de la tarda per poder seguir l'Angelus, i si mires els conductors i un té posada aquesta emissora, comprovaràs que no és fàcil desfer-se de les tradicions, quan vegis que encara es fa el senyal de la creu, encara que sigui inconscient. Si ens apropem al context d'aquesta illa, comprendrem el perquè de la seva religiositat: Irlanda té poc més de 4 milions d'habitants, ha estat i és una comunitat rural i històricament d'esquenes a l'exterior, la família ha estat tradicionalment un valor molt important. La societat és molt conservadora, l'avortament és il·legal, i el divorci es va legalitzar l'any 1995, després d'un referèndum, tot sigui dit, molt ajustat. Si mesurem la tipologia de religiositat en quatre: els eclesials, que són practicants que confien en la seva església i que van a missa cada setmana; els laxos, que són creients que confien en l'església i van a missa poc o mai; els centrífugs, amb forta identitat religiosa però no confien en la seva església i no van mai a missa; i els arreligiosos, que no confien en l'església i no es consideren religiosos; Irlanda té, juntament amb Polònia, la meitat de la població eclesial, molt per sobre de la mitjana europea, (seguida d'Itàlia amb un 36%), i molt pocs arreligiosos. També s'ha de dir que el 1980 hi havia 72% d'eclesials a Irlanda, per tant la tendència és decreixent, hi ha poques vocacions, els capellans més joves ronden els seixanta... 
La caiguda es pot explicar en part per la forta migració dels anys 80 i pel desenvolupament econòmic, que acompanya a un canvi de valors; la globalització i l'obertura al món (també Ryanair hi tindria part de "culpa"), però també els escàndols que va patir l'església a Irlanda a principis dels 90 (abusos sexuals, pedofília...) L'Església haurà d'improvisar si vol continuar tenint el control del ramat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada