Quotidianitat

Tot i que ahir vaig anar a dormir molt tard, el meu rellotge biològic té el costum de despertar-me sempre a la mateixa hora, a les vuit. Quin plaer intuir que fa sol darrere la persiana, i descobrir que efectivament fa sol! M'he aixecat, he engegat la caldera per l'aigua calenta, i he esperat un quart d'hora perquè s'escalfi mentre miro la tele un debat sobre no sé què banal. Acabat el ritual després de la dutxa: crema, desodorant, més crema... obro l'ordinador com sempre perquè m'agrada llegir el diari mentre esmorzo.
Poso els Chieftains, que vaig demanar prestats a la biblioteca. Mentre s'escalfa l'aigua pel cafè (més aviat pel Nescafe) i poso dues llesques de pa a la torradora, em menjo una taronja. Avui m'he entretingut llegint "diferències entre els homes i les dones". Interessant tema, però ja gastat. I un altre: "Com trobar parella després dels 40". Suposo que igual que quan en tens 20 o 30, o 50 o 60...No te j...
He sentit el mòbil, i mentre estava tractant d'endevinar qui era, he arribat a l'habitació i he vist que era de la Paola, que si m'havia decidit per anar a Howth, li he contestat que ja hi he estat 5 vegades, i volia anar al concert de la Hugh Lane Gallery. Poso els plats al renta-plats, em maquillo lo just, trec roba neta de l'armari i noto que els pantalons em van més justos que l'última vegada. Hauré de deixar la xocolata, penso. Marxo a buscar el bus, que l'haig d'esperar un quart d'hora, els diumenges no hi ha pressa, s'ho agafa bé. Trobo lloc a la part de davant de dalt de l'autobús, que està ple de gom a gom. Em poso la ràdio i escolto una periodista que parla sobre pisos nous i disseny, aprofito per prendre el sol i arribo a la Hugh Lane Gallery. Vaig directa a la sala on es fan els concerts, i me'n dono compte que hi ha escultures en lloc de cadires plenes de gent esperant. Li pregunto al guarda si ja s'ha acabat el cicle de música clàssica, i em diu que s'ha traslladat al City Hall, que està a la part sud de Dublin. Gràcies! Penso, quina putada! I decideixo no anar-hi, ja que arribaria ben bé a misses dites, i aprofito i vaig al banc a actualitzar el meu compte, a Vodafone a carregar el mòbil, al super a reclamar que em van carregar uns diners per la visa un dia que em van dir que no anava bé i vaig pagar en efectiu. Em passo més d'una hora a Eason, una llibreria immensa ideal per perdre's una estona, i veig un rètol que anuncia que en Robert Vaughn vindrà a signar la seva autobiografia ahir al migdia. Passejo pel riu, fa una mica de vent, però la temperatura és agradable, fa dies que no plou, penso. De fet, tot aquest mes de febrer crec que amb prou feines ha plogut. Un cec camina amb el bastó i s'entrebanca amb la gent despistada que no el veu, jo penso, quina llàstima que no pugui veure el sol que fa, tot i que de ben segur que el deu sentir, perquè escalfa... De camí cap a casa, decideixo anar a comprar una ampolla de vi, que fa molts dies que no ho faig. Aquí a Dublin has de saber comprar les ofertes que estan a meitat de preu, per exemple, avui he comprat un vi de Xile, Santa Rita, que normalment val 13 euros, però estava d'oferta i me l'he quedat per 6,50. No pots trobar res més barat que això.
Vaig a esperar l'autobús. Talons que teclegen el terra s'acosten, cada vegada més a la vora, i es tornen a allunyar...
Una parella d'espanyols esperen amb maletes per anar a l'aeroport. Una noia obesa fulleja una revista de dones primes, quan acaba, obre un paquet de no sé què i un altre, i un altre...
El tramvia passa pel davant, la gent mira cap a fora sense veure res, dos adolescents s'expliquen històries que els fan molt de riure, un home vell carregat amb la mateixa bossa que jo s'asseu i espera, una noia jove amb mini-falda ensenya el seu bronzejat artificial, aquí és molt comú empastifar-se la pell amb cremes de color marró que supleixen l'absència de sol. Pujo al bus, miro els mateixos edificis, tots són iguals que ahir i que abans-d'ahir, miro enlaire, veig una noia embolicada en una tovallola vermella que està fumant a la terrassa, les xemeneies que tant m'agraden i que una meva amiga em diu que semblen tretes de la pel·li Mary Poppins estan allà mateix, no s'han mogut... Em faig una amanida ben completa per dinar amb focaccia de ceba i mozzarella. Havent dinat em poso a escriure al blog, tinc molta feina a fer aquesta tarda repassant la traducció que he acabat i que la setmana que ve hauré d'entregar. Ara estan fent una pel·li a la tarda d'aquelles de diumenge, dels anys 50, amb Tony Curtis fent de cavaller.