Fill meu
Andreu, fill meu,
éres el meu guardamà,
fil de la vida meva,
de l'estiu meu i tardor.
És recte, més d'alçària
i prim com un floret,
i el fil de l'intel·ligència
talla cada mal sentit.
Bon espasí dels pensaments,
pacifista sense dolor,
mira la mar solament
baixant el sol a l'horitzó.
Fa un quadre dels records
en colors diferents i estranys,
i la Barceloneta li somriu
amb amor de setze anys.
Estimat fill de l'Anna,
mariner del profund tranquilitat
entre jo i la dona pedrera
estas pont meu fort estirat.
Tira la vela a la vora del mar
als llocs blaus on em trobaràs,
a l'ombra del pi amb polifonia
dels ocells i altres poesies.
Shane Coggin - Octubre 2001
Un viatge a Barcelona
(es dedica a l'Anais Cif...)
De l'Irlanda cap aqui
he cremat energia fosil
per tal que miro de dalt
els carrers de Barcelona.
De la fenestra les meves idees
s'enfilen al sol i al mar,
com "luft blumen", flotant i girant
refleixen colors intims,
flames breus de l'anima
q'en vull seguir per la magica
de les meves ales desconegudes.
Estan buscant-te,
la Reina meva, inseminant
l'aire de la belleza
del nostre amor allunyat.
Quines histories precioses conten,
s'en anant tan lluny-
encara mes lluny que
Montjuic i el mar.
Pujan i deixen Tibidabo
pels camps aixecan als nuvols,
nuvols tots blancs i tous
per acariciar a les Gavarres
cap al Canigo.
Hi noblement es vessen
al territori del teu naixement,
dels meus sentiments
que es queden del nostre
primer coneixement.
Explican que t'estimo,
i per tota Catalunya
que t'estimare.
Shane Coggin - Desembre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada