Nocions de gaèlic irlandès

El primer que et crida l’atenció d’aquesta llengua és l’acumulació de vocals i les estranyes agrupacions de consonants (dh, mh, bh…), la qual cosa la converteix en impronunciable fins que en descobreixes les claus. Pots trobar-te noms com Aoife o Caoimhghín.
Això de les vocals té una explicació: algunes no s’escriuen per a ser pronunciades, sinó només per assenyalar que la consonant a la qual acompanyen és ampla o prima, i així sona d’una manera o altra. Un exemple: “botiga” en irlandès s’escriu siopa; la i converteix la s en prima, per la qual cosa sona com la sh anglesa; així siopa es pronuncia ‘shopa’ (molt similar a la paraula anglesa “shop”).

S’ imposa la regla gramatical irlandesa “ampla amb ampla, prima amb prima” les vocals primes (e, i) i les vocals amples (a, o, u) ens ajuden a distingir entre consonants primes i amples. Igualment amb la s, la r sona diferent si és prima (r suau) o ampla (com la rr); així, la d prima sona com la y, la t prima com la x, o la n prima como la ny. Tot es complica quan descobreixes que les consonants inicials de les paraules poden sofrir mutacions, una cosa característica de les llengües celtes.

Encara que de sobte et portes una alegria quan trobes alguna paraula semblant al català: el pronom personal “tu” en irlandès s’escriu tú, com el castellà; i la preposició “de” en alguns casos també és de (duine de mo chairde: “un dels meus amics”).
En irlandès també hi ha accents, encara que no per acentuar les paraules, sinó per a indicar una pronunciació diferent (en irlandès hi ha deu vocals: á a é e í i ó o ú u). Un consol és que per als anglesos deu ser difícil distingir entre els verbs irlandesos is y tá, però per als hispanoparlants és tan familiar com els verbs “ser” i “estar”.
A més, l’adjectiu va després del nom, com en català (al revés que en anglès).

Més endavant descobreixes les enrevessades construccions pròpies del gaèlic irlandès. En aquesta llengua no és posible dir les coses directament. Has de donar-hi voltes. Per dir “estic trist”, s’ha de dir “la tristesa està sobre meu” (Tá brón orm). Si tinc un cotxe, “hi ha un cotxe en mi” (Tá carr agam). Si m’agrada la música, haig de dir que “la música és bona amb mi” (Is maith liom ceol). I per donar les gràcies, s’usa la frase "go raibh maith agat" (que sigui bo cap a tu).
Pot ser divertit. Provem?