Abans de venir no sabia que a Irlanda se l'ha conegut en els últims anys com "The Celtic Tiger", atès el ràpid i inesperat progrés econòmic dels últims vint anys, que es basa, principalment, en la implantació d'indústries tecnològiques com Dell, IBM o Google. L'expressió, hereva de la de "Tigres Asiàtics" (Hong Kong, Corea del Sur, Singapur i Taiwan) va néixer als anys 90, durant els quals el PIB irlandès va créixer a un ritme d'entre el 6% i l'11%, i es va reprendre al 2002, en què va tornar a pujar al voltant d'un 5%.Per a l'irlandès del carrer, aquestes grans xifres es van traduir en un augment espectacular en el nivell de vida i en grans canvis urbanístics, sobretot en la zona de Dublin, que es va rentar la cara i va créixer com l'escuma; però també a Limerick, que va començar a recuperar la zona del riu amb hotels, bars i restaurants. Els preus i els sous van pujar, i Irlanda va passar en 15 anys d'estar a la cua d'Europa a estar al capdavant en moltes coses.
La gent diu que l'origen del fenomen rau, almenys en bona part, en les aportacions del fons de cohesió europeu. I és veritat que Irlanda té carreteres pitjors que Espanya, per exemple; però és que Espanya va decidir invertir els fons de cohesió en autopistes, i Irlanda els va invertir en educació. A llarg termini, això ha resultat ser una millor inversió. Segurament, no només és degut a això, però sí en gran part. Tanmateix, hi ha altres factors que van ajudar al "Tigre Celta", com per exemple, uns impostos molt baixos a les empreses, una bona gestió econòmica durant aquells anys, o el fet que Irlanda sigui de parla anglesa, la qual cosa el pot fer més atractiu per les empreses dels Estats Units.
Però no tot és perfecte. Els polítics, en molts aspectes, s'han vist sorpresos pel mateix boom econòmic. Seguint amb les carreteres, el "Tigre Celta" és en gran part darrere dels grans embussos que pateixen actualment a l'illa. Els polítics no van preveure el que passaria: en deu anys, el parc d'automòbils d'Irlanda es va duplicar, i les carreteres no estaven preparades per absorbir-ho. I és que fa 30 anys els nens solien jugar a futbol a Dublin Road (que és la carretera de Dublin, actualment una de les més transitades de Limerick).
El cas és que, almenys per ara, l'economia irlandesa segueix creixent a un ritme superior al de la mitjana de la resta dels països de la UE, el que fa que, per primer cop en molts anys, Irlanda hagi estat un país d'immigració en lloc d'emigració. Això sí, els irlandesos estan espantats per l'efecte que pugui tenir la crisi en la seva economia: la construcció també jugava un paper molt important en l'economia, igual que a Espanya, i el preu de l'habitatge s'està desplomant (fins a un 45% en algunes zones, he sentit a dir)
si per algun motiu les empreses als Estats Units se'n van a altres països amb mà d'obra més barata, el "Tigre Celta" podria convertir-se en un "lindo gatito"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada