He passat una setmana a Catalunya, i ja fa una setmana que torno a ser a Dublin. Aquests últims dies unes amigues, l'Eugènia i l'Ester han vingut a veure'm i els he fet de guia per la ciutat, amb un fred que congelava, però almenys no ha plogut. Van voler passar un cap d'any diferent, i de ben segur que el vam passar.
Ens van convidar a sopar a casa d'en Shane, un amic irlandès, i tot i que volíem viure les tradicions d'aquesta terra, ens vam trobar dintre una casa en ple centre de Dublin envoltades de cultura catalana: música de Maria del Mar Bonet, el burro català penjat a la nevera, un clauer amb la senyera, retalls de diaris de notícies catalanes, llibres i diccionaris en català, escrits en occità, un quadre d'Antoni Tàpies, vi de collita pròpia i de Catalunya-nord i fins i tot una figura del caganer!Vam anar a escoltar les campanades al Christ Church, on 15 "campaners" ens van regalar 15 minuts de música. Vam anar a escalfar-nos en un pub irlandès amb música tradicional i ja vam tornar a casa on en Shane ens va recitar un poema... en català, de les Gavarres al Canigó, o era el Montseny? I té la intenció de publicar un llibre de poesia. Els seus referents són Miquel Martí i Pol i Pere Quart. Un irlandès enamorat de Catalunya, suposo que no és tan estrany!
4 comentaris:
I, sempre hi ha d'haver una pregunta, no? Com va conèixer Catalunya el teu amic?
Bona pregunta! Li he demanat, però ell només em somriu i fuig d'estudi, així que imagina't que hi deu haver pel mig alguna cosa de sentiments ;-)
I ara una nova pregunta. Ets la tercera persona que connec que acaba les frases amb un ;-).
Què passa? És que vol dir alguna cosa això del ";-)"??????
A part de la persona que clica l'ullet, no hi veig res més ;-)
Publica un comentari a l'entrada