Trick or Treat! Llaminadura o entremaliadura?

Ahir els carrers estaven plens com sempre, no es notava un dia diferent pel fet de ser Halloween, tot i que la festa de la carbassa prové de la cultura cèltica, actualment els americans se l'han feta seva. És sobretot una festa per als nens, però també veus adults disfressats, com el que vaig veure a London amb la màscara i la falç, que devia anar avançat. El dijous a la tarda algunes botigues de disfresses estaven plenes de gom a gom, amb una cua al carrer igual que es fa cada divendres davant dels caixers dels bancs. Diria que Dublin és la ciutat amb més botigues per habitant que hi ha al món i crec que no m'equivocaria.
Fa poc un amic que va estar a Irlanda fa uns anys em deia que la cultura irlandesa està anul·lada, que l'únic que saben fer els/les irlandesos/es és anar de shopping i de bars, i comparteixo la seva opinió.
També com diu ell pot ser que la causa sigui simplement el clima o el fet d'haver-se fet rics sobtadament i no saber com administrar-se i com passar el temps lliure de què disposen.

Tot i que hi ha bons restaurants; el fast food, el menjar escombraria o menjar ràpidament en un pub és de bon tros molt més nombrós i més popular que el ritual d'entrar en un restaurant, esperar que t'ofereixin taula si no has reservat abans, que et portin la carta, demanar amb tota la parsimònia un plat després d'haver-te llegit tres vegades tot el que hi ha, i de dubtar una estoneta, esperar que te'l portin, i després dels dos plats, vénen i et demanen les postres, que tornaràs a dubtar entre pastís o gelat, xocolata o tiramissú? I pel que fa al vi... substituir-lo per una cervesa, (boníssima, tot s'ha de dir) és normal, ja que aquí per comprar un bon vi has de gastar bastants diners. Em va fer gràcia quan vaig arribar a Dublin, veia moltes botigues d'alcohol "off licence" i jo em preguntava el perquè de "off", quan per vendre alcohol la necessites. La raó tan simple que em van explicar: els pubs tenen llicència per servir a dins el local, i aquests altres la tenen perquè la gent s'ho pugui emportar.

Hi ha algunes grans llibreries com Eason o Hughes & Hughes, però no hi ha la cultura de llegir, tot i que tampoc hi és a Catalunya. Veig moltes novel·les roses, són best-sellers aquí. Jo no m'he trobat cap irlandès que sàpiga quins són tots els escriptors irlandesos amb premis nobel de literatura. Potser és normal, no ho sé, però molta gent amb qui em trobo són gent culta, que parlen més de dues llengues, professors la majoria, i pocs coneixen i s'interessen per la seva pròpia cultura.

Ara acabo de rebre un missatge d'un conegut que em diu que ha trobat un pis al costat del meu amb possibilitat de comprar-lo i que vindrà a demanar-me la sal, i és que la zona és assequible a la butxaca irlandesa, l'altre dia mirava pisos aquí a la vora i vaig entrar en un de mostra, nou de trinca, 70 metres quadrats, amb dues habitacions, lavabo i sala d'estar i cuina americana, davant del parc, amb una vista immillorable, a deu minuts de la parada del bus que en 20/50 minuts, depenent del trànsit, et deixa al centre de Dublin, per només 315.000 euros. Tenint en compte els sous d'aquí, que vénen a ser el doble de Catalunya, jo m'estic pensant en canviar-me el meu...

Pel que fa a la crisi, avui el diari continua amb les males notícies: Dell, una de les companyies irlandeses amb més treballadors, ha acomiadat més de 400 treballadors temporals, i ara els que estan fixes estan tremolant.
Ahir vaig anar a deixar un currículum a una botiga de gelats, i mentre estava preguntant pels horaris i pel sou, va entrar una altra noia a deixar un altre CV. Però no em vull desanimar, per ara... Això sí, em vaig haver de comprar una bossa més grossa que la que tenia, perquè haig de portar sempre el paraigua, la bossa plegable per a la compra diària... i el plec de currículums...

Avui ja han començat a engegar els llums de Nadal que van penjar fa un mes, un cop Halloween passat, el que toca vendre ara és Christmas. Aquí es gasta tant o més que a Catalunya, la meva companya de pis ja fa un mes que està estalviant per comprar els regals de Nadal. Aquesta febre de consumisme que ens involucra més o menys a tots, ens fa realment feliços? Comprar, menjar, beure, tot el que ens ve de gust ho hem de satisfer al moment, si hem d'esperar, malament...ens frustem i comprem més, mengem més i bevem més...

El que es fa molt aquí és apostar, s'aposta per tot: cavalls, gossos, rugby, futbol, golf, borsa, música, política, actualment pots apostar online per qui guanyarà les properes eleccions americanes. Boylesport és la corredora d'apostes més coneguda a Irlanda, però n'hi ha d'altres, és una activitat molt estesa aquí. I és que els irlandesos han de passar el temps d'alguna manera i que la satisfacció sigui ràpida de pair.

Un mes anunciant Halloween a tot arreu amb bruixes, monstres, morts vivents, dràcules, i ara tornar a desfer i muntar... la parafernàlia de cada any...