Jameson

Ahir va tocar la destil·leria Jameson, visita que em vaig obligar a fer, tot i que no m'agrada el whisky. Potser per això no em va agradar molt, primer un vídeo de 15 minuts t'explica la història i després un guia et va introduint en el procés de fabricació, però és una visita que jo no recomanaria, és bastant sosa i et claven 12 euros. Però tot i així en faré cinc cèntims.
Encara que el Jameson actualment es comercialitza a tot el món, els inicis es remunten al 1780, en què John Jameson va fundar la destil·leria de Bow St, a Dublin, i es va estar fabricant en aquest mateix lloc fins al 1971.
Tot i que Jameson necessita uns quants anys per fer-se i madurar, només calen tres ingredients: aigua, civada i malta. La malta utilitzada per fer el Jameson s'asseca en uns forns per tal de donar-li el gust cremós. A Escòcia, per exemple, el gra s'asseca sobre un foc de torba, la qual cosa li confereix un gust fumat i de torba que no es troba al Jameson. La civada i la malta s'aixafen per obtenir una farina tosca mòlta. Aquesta farina es barreja amb aigua bullint a una temperatura de 63ºC en un gran recipient, i després de 4 hores en surt un líquid ensucrat, el most, que es bombeja i s'hi afegeix llevat de cervesa, i comença a fermentar. Després de 80 hores tots els sucres s'han convertit en alcohol. El líquid obtingut, l'anomenat "wash", té 8% d'alcohol i està a punt per a la següent etapa: la destil·lació, que no és ni més ni menys que l'art de separar l'alcohol de l'aigua. El líquid s'escalfa i l'alcohol es condensa dins d'unes olles de coure. El Jameson s'obté després d'una triple destil·lació, mentre que a Amèrica el bourbon en principi només es destil·la una vegada i la major part dels whiskies escocesos dues vegades.
Cada operació de destil·lació permet millorar la qualitat del whisky i és precisament aquestes tres que s'hi fan que li donen al Jameson la seva suavitat i cremositat.
La beguda espirituosa es vessava dins unes bótes de roure dins d'uns magatzems de maduració, totalment a les fosques. Aquestes bótes eren importades d'Espanya, Portugal i Amèrica, on havien servit precedentment per a la maduració del xerès, el porto o el bourbon. Això fa que el procés de maduració desenvolupés un color ambre. La persona encarregada de mantenir les bótes era un artesà altament qualificat que havia de treballar prèviament com a aprenent durant 7 anys sota les ordres d'un "toneler" confirmat.
Abans d'embotellar-lo, el whisky ja madurat es buida dins d'una cuba per reposar-hi durant alguns dies. Així, el contingut en alcohol es redueix a 40% i l'espirituós està llest per a ser consumit.
Actualment el Jameson continua essent fabricat segons els mateixos criteris rigurosos que el fundador, John Jameson.
Al final de la visita guiada vam poder triar entre 3 barreges: coca-cola, ginger ale o granadina. Jo em vaig decantar per l'últim, i la veritat és que em va agradar. I es va fer una petita prova entre uns voluntaris, havien d'endevinar quin dels 3 gots que tenien era Jameson. Cal dir que hi havia un escocès, Johnnie Walker, un americà, Jack Daniels i of course l'irlandès Jameson. Un entès va endevinar i tots els altres van adherir-s'hi, i van guanyar... un certificat.
Els peus van treballar molt ahir, després vaig anar caminant al Phoenix Park, feia un dia magnífic, i el parc no està molt lluny de la destil·leria.
És el parc tancat més gran d'Europa, més que el Hyde Park de London i el Central Park de Nova York, i hi ha ubicada la residència de la presidenta d'Irlanda, Mary McAleese.
A dins hi ha fins i tot el zoo de Dublin, i tot i que poden entrar-hi vehicles, és molt tranquil, nombroses senyals indiquen que s'hi poden trobar cèrvols, també hi veus cavalls, esquirols... Els arbres desplegaven un ampli ventall de colors ataronjats típics de la tardor, quin gust caminar mentre cruixen les fulles seques dels faigs, roures, castanyers... L'ambient era humit, però el dia clar, vaig arribar-me fins a una gran creu que es troba al mig del parc, ja que m'havien dit que l'any 1979 el Papa Joan Pau II hi va reunir un milió de persones, està sobre un montícul enmig d'un immens escampat de gespa. El suau soroll de l'aigua d'un rierol, un cotxe de cavalls portant una parella d'enamorats, nens jugant a pilota, una vella passejant el gos, uns japonesos tirant fotos d'un castell abandonat.
Vaig sortir del parc que era tard, i vaig trobar la parada del bus, per fer-ne via d'arribar al centre, i menjar alguna cosa, i un cop dins el bus, jo estava asseguda al pis de baix i sento algú a dalt que cridava, uns segons després va baixar un home d'uns quaranta i pico d'anys amb un nen d'uns 10, i es va posar a parlar amb veu alta, molt nerviós, amb el conductor. No podia entendre bé el que deia, però el cas és que va fer parar el bus al mig de la carretera, que no era poc transitada, que diguem. El conductor es va posar en contacte amb algú altre per telèfon demanant la policia. Vam estar almenys 10 minuts parats, i al final l'home, trastornat, va dir que volia baixar, que no valia la pena esperar tant. Abans de baixar del bus li vaig preguntar al conductor què havia passat, i em va dir que algú al pis de dalt estava mirant una revista pornogràfica i no podia consentir que el seu fill veiés això, i que volia que la policia vingués a detenir l'home. Suposo que el conductor es va trobar entre l'espasa i la paret, l'home estava realment alterat.
Vaig baixar al centre, vaig comprar-me fruita i vaig anar caminant mentre menjava tot seguint el riu Liffey fins arribar al moll, a tocar el mar, una zona en construcció, els edificis nous conviuen amb els cada cop més escassos edificis vells, que al final acabaran desapareixent. És una zona realment tranquil·la, hi estan construint el pont Samuel Beckett que estarà acabat el 2010, dissenyat per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, que ja va dissenyar fa uns quants anys el pont James Joyce, sembla ser que devia agradar als dublinesos.
Ara m'estan parant taula, avui m'han fet el sopar i tot, això és realment un luxe!!! Bon profit a tots/es...