Hivern a Dublin

Els dies d'hivern a Dublin són tan curts que s'ha d'aprofitar al màxim el dia, si no plou! I si ho fa, també, ja que la pluja ens visita quasi cada dia. Abans de les 5 de la tarda ja és fosc, però no fa fred. Avui per exemple estem a 10 graus. He agafat el bus a les 9 del matí per anar al centre a un curs de voluntariat que faig cada dimecres, i m'he trobat al bus a una companya que també hi assisteix, que és de Nigèria, i ella anava abrigada fins a dalt, amb gorro, bufanda... i em deia, no tens fred? Jo li deia que no, que això per mi no és fred, que suporto millor el fred que la calor. Ella no s'acaba d'acostumar al clima humit d'Irlanda. Va acabar la carrera al seu país i no tenia feina. Tot i la riquesa natural d'aquest país situat al centre oest d'Àfrica, just entre el cul i la cuixa del continent, la corrupció que s'hi viu fa que molta gent emigri per trobar coses millors. Curiosament, ahir vaig conèixer un noi brasiler que ha viscut a Argentina, d'avis italians, i em va dir que també acabada la carrera i després d'haver treballat uns anys a l'empresa del seu pare va voler venir a Europa perquè diu que a Sud-amèrica no existeix la paraula "escrúpol", qualsevol negoci que es vulgui emprendre allà s'ha de fer sota les lleis de la corrupció. I sembla ser que a Europa no hi ha corrupció! Aparentment, de sota mà! I és que nosaltres els europeus som més subtils...
Anyway, avui no he anat a les converses francès/anglès, havia quedat amb l'Eamonn, un irlandès jubilat, professor de matemàtiques, a l'Institut les donava en anglès i a la Universitat les donava en gaèlic, quina barreja de lletres i números, no? Què interessant que és trobar gent així, i poder-te comunicar i intercanviar coneixement, fa alguns dies que m'he deixat anar i noto que he progressat amb el meu anglès, sóc conscient de les meves mancances i limitacions però he perdut la vergonya. Aquest home ha viscut a molts llocs del món, i pot explicar tantes coses... les explica amb el seu espanyol també limitat... però li és igual, ell només es vol fer entendre, no li cal ser un especialista de la llengua, quan aconsegueixi un bon espanyol, continuarà amb el francès, i així anar fent...
Ens hem fet un caputxino immens, semblava més una pinta que un cafè! I parlem de tot, del capitalisme, de la crisi, millor dit de la crisi del capitalisme, de viatges, de música...
La setmana passada amb en Denis vam anar a Wicklow, que se l'anomena amb tota la raó "el jardí d'Irlanda", un paisatge pintoresc que està a una hora i mitja al sud de Dublin, i s'hi arriba a través d'unes terres àrides, plenes de torba, amb una carretera poc transitada, inacabable, relaxant. I de cop, arbres, saltants d'aigua, llacs, un paratge realment idíl·lic, un veritable paradís. Entre dos llacs es troba Glendalough, en gaèlic Gleann dá Locha, que vol dir "vall entre dos llacs" un monestir medieval amb una torre de granit d'uns 30 metres, envoltat per un cementiri privilegiat. I és que els cementiris a Irlanda gaudeixen d'una vista impressionant, estan normalment situats a la millor zona. El que no puc és ensenyar cap foto, ja que ens vam deixar la càmera! Hi ha tres rutes a fer: la ruta Excalibur, la ruta Braveheart i la ruta Michael Collins, ja que aquí s'hi han rodat part de les tres pel·lícules.

I ahir vaig passar-me per la Hugh Lane Gallery, amb la col·lecció d'art contemporani més important d'Irlanda, que aquest any precisament celebra el centenari de la inauguració, el 1908. Hi ha pintors irlandesos com Seán Scully, que pinta franges de colors amb una clara al·lusió a Mondrian i a Rothko, així com alguna obra d' impressionistes com Manet, Degas, Monet o Vuillard.
El que no sabia és que Francis Bacon hagués nascut a Dublin i hi passés tota la infantesa, tot i ser de pares anglesos. El seu pare el va fer fora de casa als 16 anys quan va saber que tenia tendències homosexuals.
En aquesta galeria hi ha algunes obres seves, d'entre les quals l'última que no va poder acabar. I hi ha un espai on hi ha un audio-visual amb una entrevista d'ell, i una micro-galeria amb pantalles tàctils on es veuen fotos i obres seves, que mostren el seu increïble interès per les deformitats humanes, la destrucció... no està inclòs implícitament en cap moviment artístic, tot i que pot tenir trets expressionistes o surrealistes, i una clara influència de Goya. Li atreia el desordre i el caos, i a la Galeria hi ha reconstruït amb molta precisió l'estudi on va treballar durant els últims 30 anys a London, amb treballs inacabats i on s'intueix el procés creatiu i els mètodes de treball.




A la botiga de la galeria vaig descobrir Wolf Kahn, un artista que fusiona els colors "de manera espontània", amb una paleta de colors i textures amb clara influència també de Rothko, només que ell és més figuratiu i tendeix al paisatge. I quan li vaig preguntar a la noia de la botiga si tenia algun llibre de Kahn, em va contestar molt amablement amb un fort accent espanyol... de Madrid. Vam estar parlant una bona estona, ella fa 10 anys que viu a Dublin, i em va donar consells de com trobar feina, i de trucos per a una entrevista, com ara que la meva intenció és quedar-me per alguns anys... Vam estar parlant de lo bones que són les dobladores espanyoles (de les millors del món) i del mal que ens fan als qui volem aprendre anglès. Ara em vaig a fer una mica de sopar...