Temes variats

Aquest dissabte ha plogut quasi tot el dia, demà les previsions són de sol tot el dia, espero que sigui així, moure't a través de la pluja, el vent i el fred no és que sigui molt atractiu, que diguem. Si fa bon temps demà està prevista una visita a la Guinness Storehouse, estarà bé de veure el procés de fabricació d'aquesta cervesa negra i amarga, al final et conviden a un tast i es veu que és la millor que pots trobar al món (només faltaria).
Encara no he parlat gens en aquest blog del mapa polític. Com a Catalunya, Irlanda està dividida en 4 províncies: Leinster, (capital Dublin), Munster (Cork), Connacht (Galway) i Ulster (Belfast). Curiosament, els unionistes, com a Catalunya, prefereixen parlar de províncies (Ulster), i els nacionalistes, de comtats, que vindrien a ser com les comarques a Catalunya. Hi ha 32 comtats, 26 dels quals es troben a la República d'Irlanda i els 6 restants a Irlanda del Nord.
Aquests dies he descobert molta música nova, és fantàstic. Ja sabem que els instruments irlandesos més tradicionals són la flauta, l'acordió, l'arpa, el violí, el banjo, la gaita... encara que a mi el que més m'emociona és el picar de mans i de peus que tenen aquí...

Sharon Shannon toca l'acordió i el violí i la flauta com els àngels. S'ha d'escoltar una versió que ha fet de "Galway girl" amb Steve Earle, un cantautor americà country, escriptor i activista polític. De fet, aquesta cançó ha estat cantada per molts intèrprets irlandesos, val la pena escoltar-la, qui hagi vist la pel·lícula "PS: I love you" l'hi sonarà.
Un altre grup que no cal perdre's són els "Planxty" i, entre moltes altres, canten una cançó senzillament emotiva que es diu "Cliffs of Dooneen", d'arrels profundament celtes.
Fa molts anys tenia una cinta dels Waterboys, que encara deu córrer per casa, no sabia que fossin irlandesos, sempre havia pensat que eren escocesos.
Un personatge curiosament molt apreciat pels irlandesos és Shane McGowan, cantant de The Pogues, tot i ser un reconegut alcohòlic i drogodependent.
Més músics: Christy Moore, s'ha de veure cantant "Viva la Quince Brigada", en homenatge als republicans espanyols de la guerra civil espanyola.
Un músic celta i de Galícia que desconeixia, tot i haver escoltat la banda sonora de "Mar Adentro" i haver vingut a actuar per Girona: Carlos Núñez, un "gaitero" que ha tocat juntament amb músics irlandesos, com The Chieftains o Paddy Keenan, un altre mestre de la gaita. Núñez, nascut a Vigo, és un estudiós de la música celta, i la fusiona amb altres músiques del món.
Una descoberta genial: James Galway, que va ser nomenat sir per la reina Isabel II el 2001, autor de la banda sonora del "senyor dels anells", conegut com l'home de la flauta daurada, nascut a Belfast, i que cal escoltar tocant música clàssica (Mozart per exemple) sempre amb un punt celta.

Més coses que m'han explicat: Durant els anys 70 i 80 (i potser en alguna casa encara actualment s'hi podria trobar), juntament amb la creu de Crist, hi havia sempre penjada una foto d'en Kennedy, el president assassinat el 1963. Per als irlandesos catòlics, Kennedy va ser com un "salvador". Als Estats Units dominava el WASP, White (blanc), AngloSaxó i Protestant; i Kennedy, catòlic d'origen irlandès va acabar amb aquest tipus de discriminació.
També m'han explicat que les famílies irlandeses "hereten" el partit polític dels progenitors, com una espècie de compromís fàctic, i els fills han de continuar votant el mateix partit del pare, que aquest havia adquirit de l'avi...
Em fa gràcia veure de tant en tant al bus alguna persona gran que fa el signe de la creu quan passem per davant d'una església. Contrasta amb el jove que vaig trobar-me un dissabte a la nit, aguantant amb una mà unes sabates de taló altíssimes i una ampolla de vi mentre amb l'altra teclejava un missatge amb el mòbil, segurament a la propietària dels talons.

Tinc una entrada per anar a Abbey Theatre a veure l'obra "Happy Days" d'en Samuel Beckett, per al dia 18 d'octubre, que farà just dos mesos que seré aquí, crec que és un bon moment per començar amb el teatre i entendre la idea principal, si més no. Avui no quedaven entrades per anar a veure la Vanessa Redgrave a "The Year of Magical Thinking" que m'hauria agradat... vaig assabentar-me'n massa tard. I és que a l'octubre a Dublin cada any té lloc el Festival de Teatre, i hi ha un munt d'obres per tots els teatres de la ciutat, tant irlandeses com estrangeres.

Hi ha tantes i tantes coses per explicar... però el temps no dóna per a més, i és que no em queden hores per a dormir, tot i que les ganes hi són més que mai...