
Vaig visitar la fàbrica de la Guinness, i va valer la pena, tot i que t'ho fan pagar, per l'entrada et claven 15 euros, però és una atracció turística de 7 pisos dedicats a la història i a la fabricació d'aquesta cervesa mundialment coneguda. Vaig poder veure el procés de fabricació de cada pinta. El disseny de l'edifici està inspirat en una pinta de Guinness gegant, que si estigués plena, hi cabrien ni més ni menys que 14 milions de pintes! Només d'entrar a la planta baixa hi ha la botiga, on hi pots comprar fins a les coses més maques i alhora inútils de la marca Guinness, des de camisetes fins a xocolata, passant per encenedors, rellotges, gorres, bufandes... El contracte d'arrendament d'Arthur G., incrustat en el terra de l'atri central, és una còpia del document original signat per ell el 1759.

En aquest s'estipula el lloguer de la cerveseria de St. James per un període de 9.000 anys. El contracte està envoltat pel vas de pinta de Guinness més gran del món. Es poden descobrir els 4 ingredients naturals que es combinen per a formar aquesta màgica beguda: civada, lúpul, llevat i aigua. Contràriament al que sempre s'ha pensat, que l'aigua prové del riu Liffey; la font d'aigua fresca utilitzada per crear la cervesa es troba a les muntanyes de Wicklow, situades al sud de Dublin. Tot això amb procesos "misteriosos" que converteixen la beguda en or negre. Quan arribes a l'últim pis pots degustar "gratuïtament" una pinta de Guinness, segurament la millor del món, tot contemplant les vistes de 360 graus dels teulats de Dublin, des del Spire, les catedrals de Christ Church i St. Patrick, el Trinity College, fins a les muntanyes de Wicklow, passant per la zona on va néixer Bram Stoker, l'autor de Dràcula. El nom de Dràcula prové de la paraula irlandesa "Droch Ola", que vol dir "sang maligna", tot sigui dit. La tradició de responsabilitat social de Guinness continua i pots escoltar algunes històries per veure com reacciona el teu cos davant l'alcohol, et posen a prova i et diuen que pots triar entre beure o no beure, però evidentment tot va a favor de l'alcohol, no aniran contra ells mateixos... L'edifici és utilitzat pels empresaris irlandesos per a celebrar-hi conferències, seminaris i trobades. Guinness ha deixat petjada en la història de la publicitat de tot el món, amb moltes icones publicitàries, i es pot veure com es van crear les campanyes publicitàries, que cal dir, molt ben aconseguides.
L'arxiu de l'empresa recopila i conserva registres i artefactes des que es va construir l’empresa fins ara, i també s’hi veuen els mitjans utilitzats per a transportar la cervesa durant segles.

Tot plegat molt pedagògic i molt turístic. Vaig demanar una guia per escoltar i em van preguntar en quin idioma, jo vaig dir “en anglès”, i la noia em diu “n’estàs segura?, perquè si ho vols entendre bé...” , i li vaig dir que estava a Irlanda per aprendre anglès, i que ho volia en aquest idioma, només faltaria! Jo no estic aquí de turista, com els espanyols que venien darrere meu...

Pots participar en un concurs fotogràfic mensual, els guanyadors reben un premi i la foto guanyadora s'exposa en la Galeria de guanyadors. També, si vols, entres el teu correu i et fan una foto i després t'envien unes preguntes a la teva adreça de correu electrònic, i reps un certificat molt maco. Jo vaig encertar 6 preguntes de les 8 i tinc el certificat per imprimir, i si cal emmarcar... Quan vaig arribar al final ja tancaven i només em vaig poder beure mitja pinta, però va ser la millor que he begut mai, bonísima! Sláinte!
5 comentaris:
Ooooooooohhhh ar!!!!!!
Després d'uns dies "de vacances" en aquell immoble singular que hi ha al davant de la plaça del Carlemany, torno a ser a casa...
M'ha agradat tant el teu reportatge que he volgut fer una visita virtual i ho he trobat: Us recomano una visita a www.guinnes-storehouse.com.
Jo ho faré aquest cap de setmana, a veure si aconsegueixo trobar el contracte. M'agradaria veure'l!
Ar, saps perquè 9.000 anys?
Dos comentaris rapids:
1) 9.000 anys deu tenir a veure amb el règim de propietat feudal de la terra. M'imagino que deu ser quelcom similar als "censos" que s'establien a Catalunya. D'això se'n diu "deformació professional".
2) Fabulós el comentari sobre el noi del mòbil i les sabates. M'encanta la teva capacitat de visió i "com" aconsegueix transmetre-la. De debó "ar", escrius molt i molt bé...
I, m'havia descuidat d'un tercer comentari:
3r. La transmissió del "partit". Penso que deu tenir a veure amb els "clans", no? Ben diferent que no aquí, on els fills fan el contrari que els pares...
Diumenge!!!!
Ahir vaig fer la visita virtual a Guinness i em va agradar. M'encanten les possibilitats que ens dóna internet i com han evolucionat les tècniques publicitàries...
Em va fer recordar les visites que jo he fet a les bodegues d'aqui: Perelada, Raimat i una petita cooperativa. Les tres son molt maques però diferents. Em quedo amb la darrera, probablement perquè es tracta d'un immoble d'arquitectura industrial i "viu", és a dir, en plena activitat.
El que més m'ha agradat de Guinnes -a banda de les vistes de la ciutat- ha estat l'entrada adoquinada i la façana.
I, ara, una altra pregunta: l'alçada de l'immoble està relacionada amb el procés de fermentació?
Hola, Carme,
Doncs les preguntes que em fas no puc contestar-te-les, perquè no les sé. De totes maneres, he escrit a la Guinness per això del contracte i ja veurem si em contesten.
Les possibilitats que ens dóna Internet, molta informació i desinformació, ara tot s'aconsegueix al moment i tothom ho sap tot o no sap res...
Això de la transmissió del partit polític, m'ho va explicar un noi d'uns 30 anys, la seva mare vota el mateix que votava el seu avi, però això ja s'ha perdut, crec que actualment les coses van canviant, com a per tot arreu.
Publica un comentari a l'entrada