Nova vida

Són quarts de 12 de la nit, hora irlandesa, i per fi puc posar-me a escriure alguna cosa, ha estat un dia molt mogut, tot ha anat molt bé, tret d’algun petit incident, a l’hora del check in, la maleta em pesava alguns kg de més, i he hagut de desembutxacar una “petita” quantitat d’euros, i quan ja m’havia refet de la clatellada, Ryanair ha anunciat un retard de quatre hores, que al final s’han convertit en cinc...
Quina fred que he passat a l’avió! Al final hem aterrat pluinejant a les set de la tarda, i a partir d’aquí tot ha estat molt ràpid, aconseguir la maleta (tinc una amiga que aquesta part és la que més l’amoïna), el taxi, arribar al pis... Fantàstic! El meu pis està envoltat de jardí, i tinc un parc al davant que encara no sé quines dimensions té, demà començaré a descobrir una mica més... No he pogut conèixer encara la meva companya de pis, ja que començava a treballar a les set, és infermera, però ens hem trucat i ens hem enviat un munt de missatges. La propietària ha vingut a rebre’m i m’ha ensenyat tot com funcionava: rentadora, rentaplats, l’ADSL sense-fils es queda per demà quan vingui la Sammie, TV multi-canals... però no tenen cafetera! Només una espècie de termo per escalfar l’aigua... La nevera, plena de menjar sintètic (ai, si em sentissin!), el pesto que no és pesto, el contingut es limita a pols, això sí, els envasos, tots de disseny. He desfet la maleta, amb roba que hauria de servir per un any enter, l’he col·locada a l’armari, he fet el llit i m’he dutxat en una dutxa que hauré de fer meva... Em sento com una gateta que ha d’anar marcant terreny i fer-se un lloc al pis, al barri, a la feina i en general a la societat irlandesa, demà serà un altre dia!
M’he quedat incomunicada, avui no puc fer cap entrada al blog, no puc accedir a internet, i a més, després de tants missatges de móbil, aquest s’ha quedat eixut, i m’ha dit prou, que n’he abusat massa, demà hauré de canviar la tarja i poder trucar sense problemes...
Demà... un altre dia, ple de coses a fer, ara no vull pensar-hi, toca escoltar les notícies irlandeses i començar a familiaritzar-me amb l’accent, que jo definiria com una dansa celta, amb tons que pugen i baixen i li donen aquest estil tan particular que tant em fascina...