dijous, 12 de febrer del 2009

Peces mestres del cinema irlandès

No totes les pel·lícules irlandeses tracten de l'exèrcit republicà irlandès, encara que, tot s'ha de dir, totes elles s'involucren en els problemes dels irlandesos i de les irlandeses. Atesa la rica història i tradició, família i fe, religió, esperits (i begudes espirituoses), el cinema irlandès és tan variat com els tons de verd el dia de Sant Patrick.
Alguns exemples de pel·lícules memorables:

Michael Collins (1996), dirigida per Neil Jordan
Seria més o menys el Lawrence d'Arabia de l'illa maragda, una verdadera història èpica dels temps tumultuosos entre la Rebel·lió de Pasqua i la Guerra Civil irlandesa, amb la història dràmaticament segada abans d'hora del pare de l'IRA.
Amb Liam Neeson, Aidan Quinn i Julia Roberts

 The Dead (1987), dirigida per John Huston
S'ambienta en un sopar, en què els convidats, burgesos i educats, representen un joc d'aparences amb un rigor quasi documental. Segurament, la millor adaptació de qualsevol treball de James Joyce, i també el millor film de Huston. De fet, va ser l'últim.
Amb Angelica Huston, Dan O'Herlihy i Donal McCann

 Man of Aran (1934), dirigida per Robert Flaherty
Aquesta documenta la lluita del dia a dia d'un pescador de les Aran Islands, tres illes molt tranquil·les de l'oest d'Irlanda, a tocar la badia de Galway.

 Darby O'Gill and the little people (1959), dirigida per Robert Stevenson
Un dels dos projectes irlandesos de Walt Disney (l'altre va ser The Fighting Prince of Donegal), és una barreja meravellosa de l'encant i la malevolència de l'illa maragda, amb el debut de l'actor escocès mundialment conegut Sean Connery.

 Broken Harvest (1994), dirigida per Maurice O'Callaghan
És una dura història de l'Irlanda rural dels anys 50 a Cork, quan una mala collita de blat porta a recordar mals moments del passat, durant la guerra civil irlandesa. Moltes emocions i mirades enrera, combinant el blanc i negre amb el color.

 The Brylcreem Boys (1996), dirigida per Terence Ryan
Mostra la neutralitat d'Irlanda durant la Segona Guerra Mundial.
La pel·lícula és una expressió filosòfica de la moralitat de la guerra.

 The field (1990), dirigida per Jim Sheridan
Simple història d'un vell granger que es veu afrontat als canvis dels temps, quan un americà vol comprar les terres que ell treballa. És una metàfora de la història de l'estat lliure irlandès.
Amb Richard Harris


 Far and Away (1992), dirigida per Ron Howard
Història d'amor i d'emigració irlandesa cap als Estats-Units. Els dos protagonistes, Tom Cruise i Nicole Kidman, van enamorar-se durant el rodatge de la pel·lícula.




 In the name of the father (1993), dirigida per Jim Sheridan
Daniel Day-Lewis és empresonat per la presumpta participació en un atemptat en bomba per part de l'IRA a London.
Tot un símbol de la lluita contra el sistema, posa sobre la taula un dels més lamentables errors de la història recent.

 The Commitments (1991), dirigida per Alan Parker
Explica la història d'alguns joves d'un barri pobre del nord de Dublin, que estan a l'atur i que decideixen formar una banda de soul. La pel·lícula és una co-producció amb el Regne Unit, Irlanda i els Estats Units.

2 comentaris:

anna ha dit...

Hola! Caram ! Quanta filmografia!

M'agrada el cinema però acabo no recordant mai ni què he vist ni com es deien els protagonistes. De totes maneres, hi ha algun film dels que has mencionat que he pensat: Uf! Aquest m'és familiar!

carme ha dit...

Una de les frases que més m'agrada és "Si hacemos lo que siempre hemos hecho, no llegaremos más allá... de donde siempre hemos llegado".

No sé si és la versió original però s'assembla molt a la de l'Einsten! Però... perquè avui en parlo? Doncs per un parell de motius:

1) Em fa una "gran" enveja, aquesta intensa vida cultural de Dublín i em fa preguntar: Deu ser com un Barcelona? però no, perquè bé prou recordo les primeres entrades al blog. Serà que quan estem a casa no veiem les múltiples possibilitats de què disposem???

2) El nombre de curiosos va creixent i, no obstant això, no hi ha ningú que, si res més no, deixi una salutació. No costa gairé dir: Hola, passava per aquí i us he vist!

Demà comença la segona setmana de la segona fase de la meva aventura particular. No podeu saber el que m'arribo a divertir, penseu que ara ja vaig amb quatre grups alhora, a banda dels "complements de formació" que jo mateixa identifico com a necessaris. Us recordeu que us vaig dir que aniria a una conferencia? Imagineu el passat... feiem primer i teniem una assignatura "complicada" i ens varen portar a la sala de graus. El mateix professor, hores d'ara, fa, com llavors, un master -que és on de vegades m'infiltro-. Està ple de persones de sudamerica, les quals m'aporten múltiples visions respecte al mon.

També al màster hi ha "erasmus". En aquest cas, son de l'Europa oriental. Els haurieu de veure explicant la transició al capitalisme dels seus païssos i, en el seu cas, en castellà.

Entre la mirada de l'Ar a Irlànda i tota aquesta maravellosa gent que es desplaça fins al nostre país per estudiar, "estic veient el mon" per un forat.