dimecres, 12 d’agost del 2009

Comtat de Kerry


Feia molts de dies que tenia pensat anar-me'n al sud-oest de l'illa, ho anava ajornant pel temps, però dilluns vaig dir-me que si no ho feia ara, no ho feia... I vaig marxar enmig de la pluja, esperant que el temps milloraria. I ho va fer, però d'aquella manera... He fet més de 1.000km, més de 25 hores al volant, més de 200 fotos, en 3 dies. He travessat els comtats de Sligo, Roscommon, Galway, Clare, Limerick, Kerry i Cork. El paisatge: espectacular de vegades, intuitiu d'altres.

Per què? La boira!!
Fa 6 anys que vam intentar fer amb l'Eugènia aquesta ruta, i llavors ho vam haver de deixar pel mateix, i ara era com una espina clavada. Però m'he trobat que potser la meitat del meu viatge m'ha acompanyat, com també ha plovisquejat de manera intermitent, els neteja-parabrises han treballat de valent... Suposo que si estigués a Girona seria l'aire condicionat que aniria a tota pastilla...

Em van clavar 18 euros per vint minuts de ferry, que en un moment et transporta des del comtat de Clare fins al de Kerry, des de Killimer fins a Tarbert. Tornant, però, vaig preferir donar la volta i passar per Limerick.


Vaig entretenir-me tot un dia per veure la península de Dingle, i va ser el millor dia, ja sigui pel temps, com pel paisatge.


Suposo que per contrarestar els dies apagats i tristos, pinten les cases de tots colors, els vaixells, les flors a la carretera són també animades: grogues, taronges, liles, vermelles...


Diuen que Dingle és el millor lloc del món per passar-hi el cap d'any, potser és veritat, és tranquil i animat a la vegada. Molts de turistes. A mi m'agraden més, però, els racons perduts.







Vaig ensopegar la festa de Killorglin, on durant 3 dies fan tota mena d'actes i celebracions, es diu la "Puck Fair", i cada any tenen una cabra enlairada en una espècie de bastida, i li van pujant menjar. És una festa pagana (què rar), i hi ha moltes llegendes al voltant del perquè una cabra, potser símbol de fertilitat en temps de collita. Aquest any, per primer cop a la història del festival, la cabra no és originària de Kerry, sinó que l'han anat a buscar a Antrim (Irlanda del Nord).



Vaig fer la meitat de la península d'Iveragh, també coneguda com el Ring of Kerry, amb boira, per tant em puc només imaginar què maco que devia ser algun tros, d'altres van valer la pena.

Kenmare és un altre poble acolorit, i molt concorregut, perquè des d'aquí pots entrar al Ring of Kerry o, si ho prefereixes, entrar a la península de Beara, un altre bé de déu que només vaig mig descobrir. Sí, la boira.


Per acabar, ja de tornada, vaig apropar-me fins al Parc Natural del Burren, amb un peculiar paisatge empedrat...

3 comentaris:

carme ha dit...

Realment un pais preciós... i quins colors!

Tens un comentari en una foto, demanant més explicacions i...

Ara ja saps com celebrarem les 1.000 visites, no????

AR ha dit...

Quina millor manera de celebrar el que sigui amb les meves amigues, en un pub perdut a Tubbercurry?

anna ha dit...

Ooooh! Quina sorpresa i quin esclat de colors: MIL VISITES, MIL KILÒMETRES, MIL COLORS!