Concert a Sligo

Ahir plovia quan vaig anar a Sligo. No tenia moltes ganes de sortir, la pluja convida a estar davant del foc, i fa dies que torna a fer fresca. Però vaig agafar l'abric d'hivern i el paraigua, i va valer la pena. I és que hi havia un grup de jazz que tocava al Tobergal Lane Cafe.

Tres irlandesos... i un mallorquí. En Felip Carbonell fa anys que viu a Sligo, i es dedica al món de la música, té una productora a Strandhill. Ha estat manager de Dervish, un grup tradicional de música irlandesa, i ahir tocava la guitarra espanyola. Hi havia 2 guitarres, un baix i un tambor.

Sligo és una ciutat amb uns 18.000 habitants, i té tots els serveis d'una gran ciutat però també els avantatges d'un poble. Vaig poder aparcar a 100 mts del lloc on es feia l'actuació, i vaig entrar que ja estaven tocant, en un ambient relaxant, mentre la gent sopava tranquil·lament. Com que era la primera vegada que entrava, no sabia si havia de menjar per poder estar allà, així que li vaig preguntar a la cambrera, que em va dir molt amablement que no calia que mengés, i després d'intercanviar algunes paraules em va preguntar si era espanyola, i va estar molt contenta de poder practicar l'espanyol amb mi, i em va recomanar una cervesa de Galway.

Les parets blanques del local i les espelmes col·locades a cada taula feien que el local fos senzillament acollidor. Jo vaig gaudir del jazz llatí, entre rumbes i bossa nova, i vaig notar que ningú no feia cas de la magnífica actuació que tenia al davant, jo era l'única que seguia la música, i quan acabaven una cançó ningú aplaudia, la gent continuava parlant i no adonant-se de la qualitat que estaven sentint, que no escoltant. I és que moltes vegades quan un servei és de franc, sembla ser que per a molta gent és el mateix que dir mala qualitat, molta gent no aprecia la qualitat només pel fet que no costa ni un euro. Però a la meitat de l'actuació, la qual va durar 3 hores, en Felip va començar a cantar en espanyol, "Cómo se pueden querer dos mujeres a la vez..." i això i el fet que va emplenar-se amb més gent, semblava que la cosa s'animava. I la gent va començar a aplaudir, i és que en Carbonell té una veu dolça i enèrgica, em vaig emocionar quan va cantar una cançó en català. En ple centre de Sligo i escoltant una cançó catalana cantada per un mallorquí i tres irlandesos...

Avui ha estat un dia de jardinatge, ens hem patejat totes les botigues de plantes i flors de Sligo i voltants i hem tornat amb el cotxe ple d'olors i de colors i he estat trasplantant durant una bona estona, fins que la pluja m'ha obligat a entrar. Ara torna a estar serè, potser m'hi poso una estona més, i és que en aquesta època de l'any es fa fosc a les 11 de la nit.