divendres, 24 d’abril del 2009

Sligeach

El nom de Sligo (Sligeach en gaèlic) vol dir "lloc amb moltes petxines". El comtat posseeix el major nombre de tombes i monuments megalítics d'Europa. Si condueixes per camins secundaris, pots trobar-te a tocar la carretera un monticle que no és res més que una tomba d'uns 6.000 anys d'antiguitat. És impressionant com la gent ho manté. Diuen que és respecte als ancestres. I jo penso: a Catalunya el respecte als ancestres no tindria sentit, amb el boom constructiu que hi ha hagut i l'afany en emplenar-ho tot amb rajoles.
Ahir vaig decidir fer la meva tarda de Sant Jordi i anar-me'n a Strandhill, a tocar Sligo, una zona a davant del mar on pots passejar i pujar en una de les moltes dunes que hi ha, i contemplar una vista esplèndida: mar, muntanyes, prats, sorra... vaig baixar a la sorra i trepitjar milers de petxines, cada una diferent... Vaig seure sobre unes pedres i em vaig deixar portar per les onades furioses que són la delícia dels surfistes, l'aigua venia i se'n anava, impregnant amb sal les roques, i el cel s'anava enfosquint. Una dona passejant un gos... tranquil·litat...
Vaig anar a fer un te a una granja que hi ha al davant, continuant mirant les onades hipnòtiques. Flors liles intens a la finestra, i les gotetes avisaven de la pluja que s'acostava. I vaig pensar en Sant Jordi i en el bon temps que devia estar fent a Catalunya... Però jo estava a Strandhill, amb les butxaques plenes de petxines, plena de sorra, i l'aire pur de l'Atlàntic...