
Als quaranta i pico d'anys me'n dono compte que el que m'agrada és jugar amb les paraules, ja sigui escrivint, traduint, qualsevol manifestació escrita. I és curiós que ho hagi descobert fora de casa... Sempre m'ha agradat llegir, i des de fa molts anys anoto diàriament les coses que em passen a una agenda, però ha estat a Dublin que he començat aquest blog, i és a Dublin on he començat a traduir.

Haig de dir que m'apassiona el que estic fent ara mateix, m'hi dedico el que puc, i intento pessigar moments per avançar. Em barallo amb les frases fetes, amb els falsos amics, amb les conjugacions, amb l'anglès antic i modern, amb els sinònims, i la veritat és que sóc meticulosa, perfeccionista, fins i tot obsessiva, i fins que no he trobat la paraula exacta no avanço, tot i que de vegades, poques, haig de desistir i subratllar per tornar-hi un en un altre moment.
A més del text anglès, tinc la sort que tinc també el text en portuguès, i tot i que algú m'ha preguntat: però tu, saps portuguès? Doncs no, no podria mantenir una conversa, però és el meu cosí germà, i tot i que la meva referència és l'anglès, quan tinc algun dubte em miro el portuguès i "That's it!"

He estat dies sense escriure molt, el meu estat d'ànim no estava en el millor moment, he tingut experiències doloroses que no fa falta que expliqui, però, a diferència d'alguns escriptors (jo no m'hi considero, però al cap i a la fi ens movem en les mateixes coordenades), que diuen que la tristesa els inspira, a mi no, i com que no sóc poeta, com en Shane, un irlandès amic reconegut dels catalans, que escriu poemes en anglès, gaèlic i català, i quan està trist li ve la inspiració a tongades, doncs jo necessito bon humor i estar predisposada a explicar coses. Sé que els millors poemes han sortit del desamor, i tenen una gran força comunicativa, però què hi farem, a mi m'agrada explicar contes i coses que puguin interessar a la gent, i a qui li pot interessar la meva intimitat? Només als meus amics íntims, i això no s'explica al diari, al menys en aquest...
1 comentari:
Hola! Com diria la Carme: "passava per aquí"
Publica un comentari a l'entrada