Cromosoma Y

Científics del Trinity College de Dublin asseguren que els primers pobladors d'Irlanda van arribar a l'illa des del País Basc i Galícia (nord i nord-oest de la península ibèrica) acompanyats d'una fauna que avui encara és típicament espanyola.
L'estudi, que recull l'Irish Times, va ser presentat pel professor Dan Bradley de l'Institut de Genètica Smurfit, del Trinity College i arqueòlegs de la Queen's University de Belfast.
Bradley diu que des de fa anys que el cromosoma Y, que es transmet a través del pare, i que està present en part de la població irlandesa, sobretot a l'oest de l'illa, que és on hi ha més gent amb els cabells i els ulls foscos, coincideix amb el que es detecta en algunes parts del nord d'Espanya, concretament a Galícia i al País Basc.
Per a reforçar aquests arguments, l'investigador revela que certa fauna irlandesa, com un tipus de musaranya, els teixons, les llebres de muntanya, les martes i altres mustèlids també comparteixen aquest cromosoma Y amb els seus parents peninsulars. Els teixons irlandesos són espanyols, però els britànics no; la fauna irlandesa sembla que és divergent, com s'explica això?
L'explicació més plausible, segons en Bradley, és que l'illa va ser poblada per emigrants del nord d'Espanya quan les glaceres que cobrien Irlanda van començar a desfer-se.
Creu que la majoria dels animals van arribar en vaixells. Sembla ser que hi va haver comunicació amb el sud d'Europa. Recorda "el llibre de les invasions", del segle VIII, que ja parla de les incursions del rei ibèric Milesius.