Ahir vam anar a veure amb en Rich, un anglès de Liverpool resident a Dublin, una pel·lícula a l'Irish Film Institute, en plena zona bohèmia de Temple Bar. Aquest cinema, que a més disposa d'un arxiu, biblioteca i un bar, promou sobretot pel·lis irlandeses i estrangeres subtitulades, independents. No vaig poder gaudir de la pel·li al cent per cent, perquè se m'escapen moltes coses, però sí del genial Sean Penn, en el paper del polític i homosexual Harvey Milk, assassinat el 1978.
És la història d'un home que als 40 anys va decidir canviar de vida, va ser elegit regidor de l'Ajuntament de San Francisco i va lluitar per la igualtat, els drets i oportunitats, no només dels homosexuals, sinó de grups "exclosos" molt diversos. Per a mi, en Sean Penn fa un paper magistral.
Per què parlo de cinema? Doncs perquè no n'havia parlat fins ara, i perquè precisament avui dia 12 de febrer comença The Jameson Dublin International Film Festival, i durant 11 dies i nits els principals cinemes de la ciutat ofereixen 130 pel·lis d'un total de 28 països. El que passa és que algunes d'aquestes pel·lis tenen ja uns quants anys, i el preu per cada una són 10 euros!
Demà en fan una a les 2 de la tarda que m'hagués agradat anar a veure: "Three Colours: Blue" de la Juliette Binoche; que forma part de la famosa trilogia del director polonès Krzysztof Kieslowski, que explora els ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.Me n'han parlat molt bé, i tot i que és un film del 1993, no he tingut l'oportunitat de veure'l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada