Avui fa una setmana que vaig agafar l'avió cap a Girona, tenia unes coses pendents a fer i el vol em va costar pocs euros amb taxes incloses, i vaig aprofitar. He parlat la meva llengua durant uns dies, la veritat és que ho trobava a faltar. Vaig tornar a Dublin dissabte amb la Maribel amb qui he passat els últims dies, ens vam trobar a l'aeroport poc abans d'embarcar, ella no sabia que jo era a Girona, i la seva reacció va ser genial; quan em va veure que arribava per un moment es va pensar que ja era a l'aeroport de Dublin. I és que jo li havia escrit per email que l'esperaria a l'aeroport, sense especificar quin aeroport...
Diumenge vam aixecar-nos d'hora i vam agafar el tren i vam arribar-nos fins a Howth, un poble pesquer molt pintoresc, vam passejar pel mercat en què, curiosament, no hi ha parades de peix. Hi pots trobar, això sí, "fish and chips" olives, dolços, fruita i verdura... vam entrar en una peixateria i vam memoritzar algun nom de peix: haddock, traduït pel diccionari com una "espècie de lluç", el lluç es tradueix com hake, seabass (encara no he descobert quin peix és), herring (arengada), sardines, monkfish (rap)... Tres foques eren l'atracció del moll, mentre uns nens els hi llançaven peix i unes gavines volaven baix per atrapar-lo, nosaltres vam poder tirar algunes fotos dels mamífers amb ulls bondadosos.
Vam vorejar una petita península que va des del poble a uns penya-segats coberts de gespa fins a tocar el mar, el dia es va portar bé, tot i que el fang del camí ens va fer relliscar més d'un cop...
Vam dinar aviat, salmó fumat i amanida, en un pub que semblava solitari, però que es va anar emplenant de gent a mesura que passaven les hores. Vam tornar cap a Dublin i vam passejar pel moll, ja de nit, tot i que només eren les 5 de la tarda! Vam fer fotos a les escultures
que hi ha a la part nord del riu que simbolitzen la famina que va patir Irlanda a mitjan segle XIX. El passeig des del pont O'Connell fins al moll és molt agradable, caminar mentre l'aire acarona la cara, i veure com les llums llunyanes dels edificis es reflecteixen sobre el riu Liffey. La modernitat del vidre i l'acer contrasta amb l'obra vista gastada, Dublin no té la majestuositat de London, però a mi m'atrau l'encant d'una ciutat que no té moltes pretensions, va creixent a mesura que va arribant la immigració. Els pisos no sobrepassen les 4 plantes, aquí no hi ha "Meridianes". Una música d'un cor d'una trentena de persones que ressonaven en altaveus col·locats a fora al davant d'un arc de triomf il·luminat ens va fer entrar en un edifici que va ser inaugurat fa pocs mesos, el chq building.
Abans de restaurar-lo es coneixia per Stack A, era un magatzem de te i tabac, i on a mitjan segle XIX, amb l'ajuda de moltes donacions, s'hi va celebrar un banquet que va reunir més de 3.000 soldats irlandesos que tornaven de la guerra de Crimea. Un gran edifici fashion on vam encetar la temporada nadalenca, menjant cookies i bevent vi calent...El dilluns plovia i feia molt de vent, potser per això ens vam ficar als Four Courts,
un edifici majestuós on s'hi ubica el Supreme Court (Tribunal Suprem), High Court (Primera Instància civil i penal), Central Criminal Court i Dublin Circuit Court, que inclou civil, criminal, família, jurat popular i apel·lacions del District Court. Aquest edifici va ser ocupat pels republicans que estaven contra el tractat anglo-irlandès i bombardejat durant la guerra civil de 1922.
Vam poder presenciar parts d'alguns judicis: sobre accidents, mèdics, criminals i acomiadaments improcedents. També vam assistir a un acte on els advocats, vestits amb toga i perruca rància a l'estil Charles Laughton, demanaven dia i hora per a un judici a un jutge amb una perruca jeràrquicament diferenciada, vaig pensar jo. Els advocats portaven tirabuixons, els jutges la portaven estirada. La majoria d'audiències són públiques, pot assistir-hi tothom. És interessant.
També volíem entrar al Parlament, però un guàrdia ens va dir que havíem de demanar cita prèvia a la nostra Ambaixada.
Vam "respirar" aire georgià, per tots els carrers propers a Merrion Square.
El número 29 de Fitzwilliam St està disposat per ensenyar com era una casa georgiana el segle XVIII, però nosaltres vam tenir l'oportunitat d'entrar en un edifici que uns paletes estaven restaurant, i fent-nos passar per les propietàries vam poder pujar els quatre pisos i comprovar com els treballs a casa nostra es feien dins el termini...
També vam visitar el Dublin Castle, un complex governamental on hi va viure el primer lord d'Irlanda. Va albergar temporalment les Four Courts quan van ser destruïdes el 1922, actualment s'utilitza per a inauguracions i rebudes oficials, i té lloc la investidura del president d'Irlanda cada 7 anys. L'actual presidenta d'Irlanda, Mary McAleese, va ser investida en un gran saló per primer cop el 1997 i reelegida el 2004. S'hi han rodat pel·lis com "Michael Collins".A la botiga del complex vam trobar un llibre immens on hi havien quasi tots els cognoms que vam buscar, ja fossin irlandesos, escocesos, catalans o francesos. Per 20 euros podies demanar la història del teu cognom, si es trobava al llibre. La visita a la Chester Beatty Library la vam fer a l'endemà.
Dins d'unes parets fosques s'hi troben tota mena de manuscrits i pintures egípcies, xineses, perses o índies, còpies del Corà o de la Bíblia que va reunir Sir Chester Beatty. Massa material per tan poc temps disponible.Vam anar a les converses setmanals anglès/espanyol que es fan a l'ILAC i vam acabar amb uns amics irlandesos a la Porterhouse a fer una cervesa elaborada pel pub, aquest cop, d'ostra.
Retransmetien la final de rugby entre Munster i Nova Zelanda, i molta gent cridant. El nivell d'espanyol dels nostres amics és molt alt, arribem a subtileses com ara la diferència entre "pensa-t'ho" o "pensa-ho ", o que "pobre de mi" és una manera de compadir-se d'un mateix, mentre que "pobre de tu" és entès com una amenaça...
Quan vam entrar a la botiga de música "Waltons" vam recordar que era allà on s'havia rodat part de la pel·li "Once", amb unes cançons genials, una de les quals va guanyar un oscar aquest any.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada